La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aires d’intifada
L’exèrcit israelià vola túnels a Gaza i mata onze joves a Cisjordània
Fa dies que una onada de violència sense fre està desfermada en dotzenes de pobles i ciutats d’Israel i Palestina. Una metàstasi de greuges i d’odi que corre en paral·lel a la guerra oberta a Gaza entre el braç armat de Hamàs i les forces armades israelianes.
Mentre tots els ulls continuaven ahir posats a la runa de la franja i a les atemorides ciutats mixtes d’Israel, l’epicentre dels aldarulls es desplaçava una vegada més.
De cap a cap de la Cisjordània ocupada hi va haver ahir veritables batalles campals, en què es van registrar més ferits i gairebé tants morts com a la zona de guerra que és Gaza.
Ni més ni menys que 11 homes van morir ahir per les bales de l’exèrcit israelià, en ciutats com Nablus, Salfit, Ramal·la, Hebron o Jenín, encara que hi va haver enfrontaments a moltes més ciutats, com Betlem i Natzaret.
Un d’ells havia intentat apunyalar un soldat, mentre que la resta s’hauria enfrontat amb pedres i còctels molotov a les forces d’ocupació, en aldarulls que comencen a portar aires d’intifada.
El dia abans, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, havia exhortat les forces de seguretat a retornar “la llei i l’ordre” a qualsevol preu. “Us asseguro que no hi haurà cap comissió d’investigació”, va dir.
En un altre senyal que la contestació s’estén per vies inèdites, centenars de manifestants es van amuntegar a l’altra banda de la frontera, a Jordània, el Líban i Egipte, en solidaritat amb els palestins.
En el cas del Líban, dos manifestants que estaven incendiant matolls a la frontera van ser ferits per bales de l’exèrcit israelià i un d’ells, de 21 anys i membre de Hizbul·lah, va morir posteriorment.
Els militars israelians al·leguen que van intentar passar la frontera i van desatendre les advertències, però la missió d’interposició de l’ONU ha promès una investigació.
Així mateix, la policia jordana va haver de reprimir amb gasos lacrimògens una multitud que volia creuar a Cisjordània, després de superar la primera tanca de separació. Tant a Jordània com al Líban hi viuen molts descendents de refugiats palestins.
Segons alguns observadors, també a la frontera de Rafah, a Gaza, es van apinyar egipcis per mostrar el seu suport al patiment de la població civil palestina. Al mateix lloc, les autoritats egípcies han promès obrir la frontera per atendre ferits de guerra en tres hospitals de campanya.
L’espiral de violència va girar ahir més de pressa, en l’aniversari de la independència d’Israel. Just després de mitjanit, TelAviv va redoblar amb tancs i artilleria els seus atacs aeris contra objectius a Gaza, augmentant fins a 123 el balanç de morts i a 900 el de ferits.
Les salves de coets sobre Asde caló, Sederot, Beer Sheva, Dimona, Tel-Aviv i altres ciutats israelianes haurien matat ja vuit ciutadans israelians i una empleada índia, ferint-ne cent cinquanta més i forçant milions de persones a viure pendents de les sirenes i del refugi més proper.
Molts d’ells estan temorosos i encara desconcertats perquè les revoltes desencadenades per les càrregues policials a l’esplanada
les Mesquites –encara que amb arrels més profundes– han esclatat per igual entre els palestins de Jerusalem, els de la Cisjordània ocupada, els de la Gaza assetjada i, de manera més alarmant, en ciutats mixtes dins de les fronteres reconegudes d’Israel.
Organitzacions palestines ja acusen els agents de connivència amb les colles violentes formades majoritàriament per colons, procedents d’assentaments il·legals a Cisjordània. Davant, de vegades, la petita delinqüència de localitats segregades i conflictives com Lod.
Mentrestant, les protestes a la mesquita d’Al-Aqsa han estat segrestades pel braç armat de Hamàs. La milícia, que ja ha llançat indiscriminadament prop de dos mil projectils en nom de la causa palestina, està fent un pols amb Israel en què els grans perdedors són, una vegada més, els civils palestins. S’estan quedant sense aigua potable, el subministrament d’electricitat és encara pitjor que de costum i el combustible podria acabar-se en qüestió de dies, segons fonts israelianes.
Cal dir que, poc després de la mitjanit d’ahir, el Tsahal va simular el principi de la invasió
Èxode de la població cap a la perifèria de Gaza, que abandona els habitatges després d’una nit de terror
–confonent deliberadament els mitjans de comunicació– a fi d’atreure als túnels els milicians palestins. Només per bombardejar-los immediatament des de l’aire amb la màxima violència.
No hi ha dades sobre els milicians morts, però l’exèrcit israelià, que ha informat de l’operació, calcula que poden ser “desenes”. En tot cas, els bombardejos també han segat la vida d’almenys tretze civils, entre ells una família per complet, amb tres fills menors de set anys i la mare embarassada.
El metro de Gaza, els túnels cavats per milicians per desplaçarse sense ser objectiu de drons, són ara un objectiu primordial per a Israel.
Segons alguns testimonis, aquests han estat els quaranta minuts més terrorífics per als dos milions d’habitants de l’enclavament, mentre feien la digestió del més dramàtic dels sopars de final del Ramadà.
Com a conseqüència d’això,
Centenars de persones s’amunteguen a l’altra banda de les fronteres, a Jordània, el Líban o Egipte, en solidaritat