La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’estratègia de la Unió Europea embarranca als Balcans
La població local pateix “una profunda decepció en el procés d’ampliació”
Europa embarranca als Balcans. L’estratègia de la UE, que passa per oferir-los la pastanaga de la integració perquè assumeixin les dificultats de les reformes internes i acords amb els veïns, no funciona. Ho constata l’alt representant, Josep Borrell, en un document intern en què destaca que la població està experimentant “una sensació de profunda decepció en el procés d’ampliació”.
De raons no els en falten. Bulgària bloqueja l’inici de les negociacions d’integració a Macedònia del Nord, la incertesa regna en el diàleg entre Belgrad i Pristina, mentre continuen coixes les negociacions entre Sèrbia i Montenegro i l’aplicació de les reformes en una Bòsnia amb una presidència tripartida a matadegolla. Només faltava la percepció d’un lliurament tardà de les vacunes contra la covid que ha alimentat encara més “la narrativa de la desil·lusió”, segons l’informe de Borrell.
En aquest context, Brussel·les contempla com s’estén als Balcans la idea que la perspectiva d’entrar a la UE està retrocedint i que les aspiracions es perden sota una complexa xarxa de condicions i procediments que els mantenen “tancats en una destinació de Sísif”. Guanya punts la sensació que l’esforç és inacabable i que no arribaran mai al cim de la muntanya europea. L’últim obstacle l’ha aixecat Bulgària, que, per raons culturals i de llengua, veta l’inici de les negociacions per a l’entrada de Macedònia del Nord, malgrat l’acord previ dels Vint-i-set.
De retruc, com que Albània va al mateix paquet, tampoc no pot començar a negociar. En un intent de desencallar parcialment la situació, el comissari d’Ampliació, Olivér Várhelyi, va suggerir que s’avancés individualment amb Albania. El rebuig va ser clar i es manté tots dos països en el mateix estatus, com estava dissenyat per endavant.
El cas és que Bulgària és qui bloqueja, però altres països tampoc no mostren cap pressa. El 2019 va ser França qui va frenar l’obertura de negociacions amb Albània i Macedònia del Nord, escèptica sobre els seus progressos en qüestió de democràcia i lluita contra la corrupció, i només va aixecar el veto després d’endurir el procediment d’avaluació dels progressos dels països candidats.
A la inestabilitat de la zona només hi faltava l’aparició d’un document anònim en què es planteja la dissolució de Bòsnia i la integració de part de Kosovo a Albània. Document sense firma, es va apuntar al Govern eslovè, que ho nega, i que oficialment ningú no té, però que tots els diplomàtics han llegit. “Una crida a redibuixar fronteres a la regió i dividir Bòsnia i Hercegovina en línies ètniques ha provocat un augment de reaccions inflamatòries”, va escriure l’alt representant en el seu blog.
A més, la situació es complica perquè la percepció local d’un desinterès de la Unió Europea aplana el camí per a l’augment de la influència d’actors tercers, com la Xina i Rússia, que, amb menys inversions i menys activitat comercial, guanyen pes a la regió i no dubten a oferir les seves vacunes. El document de Borrell adverteix d’aquest risc assenyalant que “quan la UE no està activament i visiblement present a la regió, els líders s’adrecen a altres llocs i es deixa l’espai polític als qui tenen interessos diferents i, sovint, contraposats als de la UE”.
L’aparició de documents anònims que proposen canviar les fronteres augmenta la inestabilitat