La dona que incomoda Ali Khamenei

L’intèrfon no funciona, la porta del complex editorial on estem citades està oberta i no hi ha rastre de presència humana. La foto del difunt Haiximi Rafsandjani dona la tranquil·litat de ser en el lloc correcte. Però sembla un edifici fantasma, sense cap mena de seguretat. És cert que és Ramadà i estem en pandèmia. Però també ho és que la dona que ens ha citat en aquest lloc no només és la filla de qui va ser una de les màximes figures de la República Islàmica fins que va morir el 2016, sinó també una de les seves principals crítiques. “Aquí, aquí”, se sent des d’una petita oficina.

Faezeh Rafsandjani fa senyals que ens asseguem. Té feina per acabar, està revisant uns papers que té a l’escriptori. S’acomoda el xador negre perquè cobreixi el mocador taronja amb què es tapa el cap: a més de ser tradició entre les dones religioses, com a filla d’una de les màximes autoritats de la República Islàmica, l’ha de portar per respecte. La calma que l’envolta aquest matí contrasta amb les seves paraules, que semblen bales de fusell. Per a ella no hi ha autocensura.

Alta i atlètica, aquesta dona de 58 anys va estudiar a la Universitat de Birmingham, però aquesta entrevista es desenvolupa en persa. Està casada i té dos fills. Va ser parlamentària entre els anys 1996 i 2000.

En el passat, Faezeh ha demanat la renúncia del líder suprem, ha denunciat que possiblement el seu pare no va morir d’un infart –segons van anunciar les autoritats en el seu moment– i les últimes setmanes ha assegurat que no votarà en les eleccions presidencials del 18 de juny. Com molts altres iranians i com indiquen els sondejos.

Dir una cosa així no tindria res de dolent si no fos perquè va en contra de la petició del líder, que crida constantment a la població a votar.

Dies enrere, Ali Khamenei va criticar “certs grups que volen soscavar la importància dels pròxims comicis”. Aquestes paraules tenien com a destinatària Faezeh. Les eleccions, especialment les presidencials, són interpretades a l’Iran com un referèndum de suport a la República Islàmica.

Però ella es nega a participar en aquest joc. “No tindran prou vots. La gent és conscient que els canvis que demanen no arribaran amb el president”, sentència. S’ha aixecat de l’escriptori i s’ha assegut en una butaca. Mentre parla, mou constantment les mans, en què li sobresurten unes gruixudes venes. Són l’herència d’anys de jugar a tennis i voleibol, que encara practica activament.

La seva posició davant les eleccions és tan radical que fins i tot la va posar en un dilema moral. D’una banda, creu que cal desafiar al Consell de Guardians, la junta de 12 homes que tenen la decisió final sobre els candidats que poden participar en les eleccions, i veure com reaccionen davant una candidata dona. La llei no exclou que les dones ocupin el càrrec de president, però hi ha una gran ambigüitat en aquesta qüestió. Això la va portar a anunciar que hi inscriuria el seu nom. Però, d’altra banda, no vol votar. “No puc dir que no votaré i presentar-me com a candidata, així que vaig decidir no fer-ho i ara estic motivant altres dones perquè ho facin elles”, explica.

En cas d’intentar-ho, hauria tingut cert suport entre la població. Va ser parlamentària durant la presidència del clergue reformista Muhammad Khatami i la seva tasca va ser ben valorada. En aquella època dirigia el diari Zan, en què es discutien temes relacionats amb els drets de la dona. Com molts altres

Defensora dels drets de la dona, al final ha decidit no presentar-se a les pròximes eleccions

ANADOLU AGENCY / GETTY Faezeh Rafsandjani és una de les cares més visibles de l’oposició reformista a l’Iran, en especial entre les dones