La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Audiència retreu la insistència del fiscal per arxivar les càrregues de l’1-O
El tribunal rebutja la petició de sobreseïment perquè hi veu indicis de delicte
La insistència de la Fiscalia per exonerar els policies nacionals que van carregar contra els votants de l’1-O ha estat motiu de crítica de l’Audiència de Barcelona. La Fiscalia havia tornat a demanar l’arxivament de la causa per la majoria dels agents investigats, però l’Audiència no només ha rebutjat la petició sinó que a més li ha recriminat de manera contundent la persistència.
Així ho sosté en una interlocutòria que es va notificar ahir en què la sala qualifica d’“improcedent i anticipat” el recurs presentat per la Fiscalia, i li retreu l’obstinació a l’hora de voler arxivar una causa en què el tribunal veu indicis de delicte. “El ministeri fiscal torna a insistir en una sol·licitud de sobreseïment que passa per discutir i tornar a qüestionar els criteris exposats reiteradament per aquesta sala i creiem que explicats amb prou claredat”, responen els magistrats al·ludint a resolucions anteriors en què es van expressar en el mateix sentit. El tribunal avala així la decisió que ja va adoptar el jutjat d’instrucció 7 de Barcelona que va rebutjar el sobreseïment de la causa i que continuarà investigant mig centenar de policies pels delictes de lesions i contra la integritat moral.
La Fiscalia demana de seguir l’acusació contra cinc agents, tres per delictes lleus i dos per delictes menys greus, entre els quals hi ha el cas de Roger Español, que va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma, però en canvi va demanar l’arxivament per a la resta entenent que l’actuació de la Policia Nacional va ser “proporcionada” i “legítima”.
Un dels extrems en què l’Audiència es mostra més crítica és respecte al pes que la Fiscalia atribueix a la sentència del procés. El ministeri públic considera que la resolució del Suprem “té una relació íntima” amb la investigació sobre les càrregues policials, i subratllava que la resolució de l’alt tribunal havia de ser “inspiradora i vehicular” en aquesta causa.
En canvi, l’Audiència li retreu que a la sentència del procés atribueixi un “efecte vinculant” respecte a aquesta causa, fet que “trenca els principis més sòlids del nostre dret penal, l’aparent desconeixement dels quals pel recurrent no deixa de sorprendre’ns en gran manera”, subratllen. “No té res a veure l’enjudiciament sobre la convocatòria i celebració d’un referèndum d’autodeterminació respecte a determinades persones, amb la determinació
“No té res a veure el judici del procés amb les lesions que van patir els ciutadans”, diuen els magistrats
de les causes que van provocar les lesions patides pels múltiples ciutadans que van anar– partint d’aquesta convocatòria– als respectius col·legis electorals on va tenir lloc la intervenció policial”, afirma la interlocutòria. I finalment subratllen que, a més, la sentència del procés va deixar la porta oberta que altres actuacions derivades s’analitzessin en altres processos “diferents i col·laterals”.
Amb el seu raonament, l’Audiència valida que l’actuació policial se sotmeti a l’oportuna investigació “no tant pel que fa a la seva legitimitat, com pel que fa a la seva execució dins els límits de proporcionalitat i necessitat que han d’inspirar qualsevol actuació policial en què es materialitzi l’ús de la força”.
Aquesta setmana la mateixa sala va rebutjar investigar alts caps de la Policia Nacional per les càrregues de l’1-O entenent que no van ordenar actuar “amb contundència” contra els votants ni tampoc “utilitzar cap violència que no fos la imprescindible” per impedir el referèndum. De fet, van considerar que “no hi va haver una operació policial dissenyada expressament per impedir l’exercici de drets, més enllà del fet de votar que constituïa l’objecte del mandat judicial, ni per imputar lesions causades als ciutadans als comandaments superiors”.