El Tribunal Suprem avala que la Junta Electoral inhabilités Junqueras

El Tribunal Suprem ha avalat la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de declarar la pèrdua de la condició d’europarlamentari d’Oriol Junqueras després de la seva condemna de 13 anys de presó en la sentència del procés, l’octubre del 2019.

La Sala Contenciosa Administrativa de l’Alt Tribunal rebutja així el recurs de l’exvicepresident de la Generalitat, ja que considera que la JEC no va incórrer en una infracció de l’ordenament jurídic.

La resolució destaca que el que va fer la Junta va ser, a instàncies del Partit Popular i de Vox, aplicar les conseqüències que la sentència ferma de la Sala Penal de l’Alt Tribunal del 14 d’octubre del 2019 comportava per a la condició de Junqueras com a candidat electe al Parlament Europeu. És a dir, avala que la JEC el que va fer va ser aplicar la condemna del líder d’ERC i declarar-ne la “inelegibilitat sobrevinguda a causa de la pena privativa de llibertat que estava complint”.

“No era necessari –explica la sentència– que esperés a la decisió que prengués el tribunal en vista de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 19 de desembre del 2019”, per la qual es va determinar que Junqueras gaudia d’immunitat des del moment que va ser proclamat membre electe del Parlament Europeu.

La sentència explica que aquesta última sentència va avalar que Junqueras estigués a la presó, encara que s’hagués de sol·licitar l’aixecament de la immunitat que li corresponia des de la seva elecció.

“Es limita el Tribunal de Justícia a encomanar a la Sala Penal que tragués les conclusions procedents. Precisament, per això, aquesta va resoldre el 9 de gener del 2020 que, no estant ja en presó provisional, sinó complint la condemna que li va imposar, no era procedent sol·licitar autorització al Parlament Europeu perquè Junqueras havia perdut la seva condició de diputat”, expliquen els magistrats.

La Sala Contenciosa també assenyala que Junqueras va centrar el seu recurs a analitzar la sentència europea, però, tot i això, no confronta la decisió de la JEC d’acordar la inelegibilitat sobrevinguda una vegada que ja ha estat condemnat.

“És a dir, no arriba a discutir que la condemna ferma a una pena privativa de llibertat comporta la pèrdua del sufragi passiu, o sigui, que determina la inelegibilitat, en aquest cas sobrevinguda, del condemnat. Efecte, d’altra banda, clarament establert per la llei Orgànica del Règim Electoral General”, conclou