La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tres mesos de desori
Esquerra i Junts esgoten els dies per desllorigar els esculls que impossibiliten l’entesa i no repetir eleccions
Tres mesos va fer ahir que es van celebrar les eleccions i Catalunya segueix sense fer passar per boxs el seu Govern per canviar-li les rodes i que comenci a rodar en plenitud. Pere Aragonès confiava a enllestir de seguida un acord després de superar Junts per Catalunya el 14 de febrer i de sentir com Laura Borràs, llavors la presidenciable de JxCat, assegurava el dia següent que no tindria “cap inconvenient” a investir-lo. Però el republicà va obrir el ball de la negociació amb la CUP i quan després va voler treure Junts a la pista va adonar-se que la parella no estava per a romansos i que, a partir de llavors, el ritme i els passos els marcaria ella.
A ERC hi ha qui arriba a admetre que començar les converses pels cupaires no va ser la millor de les idees. Tenint en compte el caràcter assembleari de la CUP, un mes per assolir el pacte bilateral es pot dir que va ser diligent. Però els republicans creuen que la divisió interna a Junts també ha influït en el perllongament de les converses. Sergi Sabrià, uns dels negociadors d’Esquerra, relacionava aquesta qüestió amb el fet que pocs dies abans d’haver-se de constituir la Mesa desconeguessin encara “què vol JxCat”.
Va passar, per exemple, que fins a l’11 de març, el dia abans de la data límit per constituir l’òrgan rector de la Cambra catalana, ERC i la CUP no van saber que els postconvergents proposaven Borràs per a la presidència del Parlament. En tot cas, a Esquerra pensen que Junts els estan fent passar per l’adreçador. Uns i altres es culpen de portar la negociació al llindar de la repetició electoral. Els postconvergents acusen els republicans de trencar quan l’acord, diuen, ja estava pràcticament fet; els d’Oriol Junqueras, en canvi, maleeixen els tempos marcats per JxCat s i que la situació no seria perillosa si no hagués tombat el dos intents d’investidura de finals de març “incomplint un compromís per escrit”.
Però que no hi hagi president de la Generalitat fins ara s’explica molt més per altres raons. Els motius de disputa en aquests 89 dies de converses han estat molts i per avorrir la ciutadania. Alguns d’ells: la coordinació a Madrid; quin dels dos partits gestiona els fons europeus per fer front als efectes de la pandèmia; qui s’apodera de les conselleries d’Economia i d’Acció Exterior; fixar l’estratègia independentista o deixar-la per a més endavant i si aquesta l’ha de dirigir el Consell per la República; l’arquitectura del Govern –Esquerra vol 14 conselleries i que no siguin estanques; Junts, 13 i un canvi de cromos–.
A tot això cal afegir-hi una qüestió de què no s’ha parlat gaire públicament, com són les àrees de comunicació del Govern. Els nomenaments a les direccions de TV3 i Catalunya Ràdio s’han de triar ara per concurs públic, però la composició del consell d’administració depèn encara dels partits i ha de ser pactada per dos terços del Parlament. La secretaria de Difusió, avui en mans d’ERC i que s’encarrega, entre d’altres, de la publicitat institucional, també és del més desitjat.
ERC, Junts i la CUP van resoldre dimecres deixar fora del pacte de Govern l’estratègia independentista i el paper del Consell per la República. Aragonès no volia “tuteles”; els postconvergents neguen que n’hi haguessin. Aquest cul-de-sac és el que va fer que Esquerra decidís el 8 de maig abandonar la negociació per a la coalició per tractar només la investidura i un Govern en solitari.
Aquest és ara l’entrebanc. És de nova creació, com ho serà de ben segur el repartiment de les conselleries. A onze dies del límit, ERC i Junts s’escodrinyen i han entrat en una tensa fase d’espera de qui fa el primer pas per demanar citar i resoldre la investidura i la formació de Govern. JxCat espera que a canvi de fer-se enrere i d’admetre que es deixi l’estratègia independentista fora del pacte de Govern, Esquerra s’avingui de nou a la coalició. Els republicans, però, després de la determinació de fer la seva en solitari, creuen que ara cal alguna cosa més.
Catalunya és al caire d’unes noves eleccions si l’opció més probable d’entesa, la d’ERC-Junts, no fructifica abans del 26 de maig.
JxCat confia que un cop apartada l’estratègia independentista del pacte ERC s’avingui de nou a la coalició