Controlar el tauler

Controlar el tauler vol dir que la pròpia decisió determina el resultat. Els entrenadors de futbol parlen de “dependre de nosaltres mateixos”... per guanyar la lliga...

El PSC controla el tauler, sembla no ser-ne conscient. Si s’absté, posa Junts per Catalunya davant del mirall. El senyor Aragonès tindria prou vots per ser elegit president: 42 vots a favor, ERC més CUP, 65 abstencions, PSC més JxCat, i 28 vots en contra, Comuns, PP, Cs i Vox. Si en aquestes circumstàncies Junts vota en contra d’ERC, 42 vots a favor 60 en contra, per evitar que el senyor Aragonès sigui president, se suïcida políticament. ¿Quin independentista li perdonarà que impedeixi que Aragonès, líder d’un partit independentista, sigui president?

Aquest posicionament del PSC és políticament legítim un cop aclarit que no obtindrà els vots necessaris perquè el senyor Illa sigui president perquè l’independentisme, ERC, Junts i CUP, hi votaran sempre en contra. Junts i CUP no és necessari explicar-ho; i per ERC, fer un govern d’esquerres amb PSC i Comuns li faria perdre l’hegemonia en el camp independentista, que ara lluita per defensar i retenir.

El PSC pot justificar públicament l’abstenció com una defensa de les institucions de Catalunya, Generalitat i Parlament, d’estabilitat institucional. El votant català ho agrairia i probablement tindria un efecte positiu per a ells en unes noves eleccions.

Al PSOE l’abstenció del PSC l’ajuda perquè ajuda ERC, que li pot donar suport al Congrés. Fora de Catalunya, els seus votants tenen descomptat que un suport dels partits independentistes en certes qüestions és inevitable per aprovar lleis importants que es presentaran al Congrés els pròxims dos anys, reforma de pensions, reforma laboral, etc.

En resum, en les presents circumstàncies l’abstenció del PSC l’afavoreix, li dona la imatge de partit institucional i seriós, facilita a ERC la investidura i posa Junts enfront de la seva pròpia actitud.

Unes altres eleccions no clarificaran significativament el tauler perquè, com bé ha expressat el senyor Mas-Colell, si guanya ERC repetim la situació i, si guanya Junts, ERC no farà amb ells el que ells no han fet per ERC.

En tot cas, unes noves eleccions signifiquen un fracàs polític inapel·lable que la ciutadania farà pagar a qui en consideri el culpable. Hi ha poc dubte que aquests són ERC i Junts. Pot ser que un sigui més culpat que l’altre, però qui hi guanya amb unes altres eleccions és sens dubte el PSC.

El previsible increment de vots del PSC no faria més que dificultar un acord de Govern amb base independentista i afavoriria un Govern d’esquerres ERC, PSC, Comuns. També en cas d’eleccions, l’abstenció, ara, del PSC a la investidura de Pere Aragonès l’afavoreix i perjudica l’independentisme.

Les circumstàncies són clares i, tret de passions que no de raonaments racionals, les opcions estan determinades per a tots. Portar Catalunya a noves eleccions és un disbarat per a la ciutadania i un perjudici per als partits polítics, menys en el cas del PSC. El fet que l’escenari no es percebi així es deu al fet que la racionalitat ha perdut la batalla enfront de les passions.

Algú ha dit, i de raó no li’n falta, que els catalans som més semblants als espanyols del que sembla i volem reconèixer.

Noves eleccions signifiquen un fracàs polític inapel·lable que la ciutadania farà pagar a qui en consideri el culpable