Retrets pel dèficit d’habitatges

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va posar ahir la primera pedra de la promoció de 72 habitatges de lloguer al barri de la Marina. Això forma part, segons va dir, de les 34 promocions que hi ha en marxa per iniciar aquest any la construcció de 2.329 pisos. Colau va aprofitar l’acte per posar en relleu que l’Ajuntament barceloní és l’administració pública que més habitatges construeix, ja que la Generalitat aquest any només impulsarà poc més de cent habitatges.

L’alcaldessa de Barcelona té raó. Però cal assenyalar que l’esforç que fa el govern municipal, malgrat tot, resulta clarament insuficient. En el primer mandat va prometre 4.000 habitatges i en va acabar només un miler. Per a aquest mandat va assegurar que posaria en el mercat 1.500 habitatges cada any i encara no ha complert l’objectiu. El Govern central, a més, va atorgar l’octubre passat a l’Ajuntament 72 milions d’euros per promoure 3.600 habitatges més de lloguer a la ciutat en els propers quatre anys.

La Generalitat, per la seva part, va impulsar l’any passat tan sols 683 habitatges a tot Catalunya, al marge dels 114 esmentats de Barcelona ciutat. La ineficàcia de l’administració autonòmica catalana, en aquest aspecte, és flagrant. Es pateix la falta de governabilitat com a conseqüència de les tensions i les disputes polítiques. Catalunya no hauria de continuar ni un dies més sense un govern estable i preparat per fer front als nombrosos problemes que acumula el país i a les importants decisions que estan pendents. El preu de les batalles polítiques, tant entre els mateixos partits polítics catalans com entre aquests i el Govern central, els paga el ciutadà amb la desatenció als seus problemes i la pèrdua d’impuls de l’economia i de la creació d’ocupació. El que passa amb l’habitatge, en aquest sentit, no només és paradigmàtic, sinó que suposa un escàndol dramàtic.

Tant les actuacions en habitatge públic, ja sigui de venda o de

L’acció de la Generalitat i de l’Ajuntament és ínfima davant l’enorme dimensió del problema

lloguer, que fa l’Ajuntament de Barcelona, com les escasses promocions que impulsa la Generalitat resulten ridícules davant l’enorme necessitat existent. Només cal recordar que a Catalunya hi ha més de 130.000 famílies que estan en llista d’espera per accedir a un habitatge protegit, principalment a Barcelona. És el doble que durant l’anterior crisi i suposa una constatació de l’enorme problema habitacional que té el país. El relloguer d’habitacions, els pisos compartits, els minipisos i els habitacles precaris, per no parlar de barraques, s’han generalitzat des de fa temps com a alternatives d’emergència inacceptables. Ahir les dues grans administracions públiques catalanes, en lloc d’acordar asseure’s per col·laborar, van començar a culpar-se mútuament del dèficit d’habitatge. No només fan poc, sinó que a sobre es barallen. Lamentable. El problema no és d’una única administració, és de totes, inclosos els ajuntaments del conjunt de l’àrea metropolitana, que tampoc no impulsen prou projectes.

Tornem a reclamar, com ja hem fet en diverses ocasions, la posada en marxa urgent d’un pla de xoc per a la massiva construcció de pisos socials, tant de compra com preferentment de lloguer, a l’àrea metropolitana i a la resta de Catalunya. L’esforç que s’ha de fer és tan gran que exigeix la col·laboració de totes les administracions –inclòs el Govern central– i de tots els agents privats del sector en un gran pacte que faci possible aquest objectiu a mitjà termini. Posar en marxa aquesta iniciativa suposaria també una important dinamització de l’economia i de l’ocupació, que és necessària per sortir de la recessió.

És reprovable que les administracions públiques no hagin reaccionat de manera eficient i ambiciosa per fer front al dèficit d’habitatges assequibles. La Generalitat, que té un Govern encara en funcions, no pot continuar ni un dia més sense el lideratge necessari i potent que necessita el país per resoldre els seus problemes.