Goiat, l’amo de Catalunya

Ha arribat l’hora del realisme, de mirar endavant i sense retrets. Prou de somiejos: la Generalitat ha fracassat en la reeducació de l’ós Goiat, que aquesta setmana ha tornat a fer de les seves al nostre Pirineu.

Partidari de la via eslovena, la seva terra natal, Goiat ha reaparegut a Val d’Aran, que el va acollir amb descriptible entusiasme, especialment al sector ramader: quatre atacs a ramats aquesta setmana.

L’home –és un dir, que potser jo no puc humanitzar un animal, com tothom?– s’ha despertat amb gana després d’hibernar a França. A falta de calamars a la romana o braves a l’estil de la tia Rosita, el plantígrad ha picotejat unes quantes ovelles, encara que a l’hora de tancar aquesta edició no sabem si xurres o merines.

Des que el van deixar anar al Pirineu català cap al 2016, Goiat és l’alegria de la festa, encara que voreja els 200 quilos de pes i no trepitja un DIR ni que el subvencionin, potser perquè no se li coneix parella i tant li fa tot.

Vet aquí un fracàs col·lectiu monumental: a Goiat el van

L’ós busca-raons ha tornat i desafia l’ultimàtum de la Generalitat

del Govern espanyol. Es presenta a les eleccions de la Comunitat de Madrid, en les quals el seu partit havia de desaparèixer, aconsegueix sumar tres escons, però, atesa la desfeta de l’esquerra, deixa la política. A veure qui el supera.

I com que és rebel perquè el món el va fer així, i li va la marxa, una setmana després se’n va al barber, i a la sortida, com un adolescent més, queda amb els col·legues per fer-se fotos amb el nou look. En comptes d’Instagram van decidir penjar-les al web de La Vanguardia. Per semblar més teenager li va

Només amb una foto, l’‘enfant terrible’ de la política espanyola és la imatge de la setmana