La Vanguardia (Català-1ª edició)
RISC ZERO Una aspiració perillosa
L’exigència social de seguretat absoluta, a més d’ingènua, és nociva tant en l’àmbit de la salut com en d’altres
La controvèrsia entorn d’inocular o no certes vacunes contra la covid, com la d’AstraZeneca, per efectes adversos molt rars i la decisió de molts governs de suspendre’n l’ús malgrat els informes de l’Agència Europea del Medicament a favor de continuar fent-les servir, mostren fins a quin punt els polítics i la societat en general estan condicionats per no assumir cap risc, independentment del benefici.
“A Espanya hi ha una escassa tolerància al risc en salut. Busquem el risc zero. (...) Però totes les mesures mèdiques poden tenir efectes secundaris, no només els medicaments”, afirmava fa uns dies Javier Díez Domingo, cap de l’àrea d’investigació en vacunes de
“Els últims anys, els valors de seguretat i control de tot l’entorn no només han crescut exponencialment, sinó que, a més, els exigim al marge de la responsabilitat individual, els exigim a la societat i, per tant, a l’administració i als polítics”, explica Eduardo Bericat, catedràtic de Sociologia de la Universitat de Sevilla, expert en l’anàlisi dels valors socials. “Demanem als polítics que tot estigui controlat; la noció d’accident ha deixat d’existir: res no és accidental, tot és causat per algú que ha fet alguna cosa moralment impròpia, i d’aquí l’exigència de responsabilitat; la nostra voluntat de control fa que busquem responsables de tot el que ens pugui passar”, emfatitza Bericat. I afegeix que, en termes emocionals, això està molt vinculat a la por.
També Rafael San Román, psicòleg de la plataforma ifeel, creu que aquesta obsessió per controlar
La prevenció té límits i a la vida hi ha errors, i no calibrar bé la vulnerabilitat comporta perills i sorpreses desagradables
Tot controlat
El cervell té biaixos a l’hora de percebre el risc: si s’assumeix de manera voluntària o té un benefici immediat, hi veu menys perill
cunes o dels medicaments i prefereix remeis naturals, encara que puguin ser verinosos i pitjor que un fàrmac”, explica Beatriz Fagundo, doctora en Neurociència cognitiva.
I no és l’únic biaix que aplica el cervell quan estima un risc. “Si ho assumeixes voluntàriament –per exemple, decideixes fer pònting–, el cervell s’autoconvenç que ho tens controlat, que no hi ha tant de risc. En canvi, els riscos que pensa que no controles, que t’imposen, els percep més perillosos”, apunta la neurocientífica.
Afegeix que el cervell també avalua els beneficis a curt i llarg termini: “si un risc et beneficia immediatament estàs més disposat a assumir-lo; si el benefici s’allunya o no saps si arribarà, hi mostraràs més reticències”.
En el cas de les vacunes “s’hi suma que és un risc creat per humans, que no controlem i, a sobre, amb un benefici que potser no veurem si no ens contagiem, i tot això computa al cervell perquè moltes persones les percebin perilloses”, diu.
Agrega que, a més, al cervell li agrada tenir la il·lusió de coneixement, tenir dades per decidir, i en el cas de la vacuna d’AstraZeneca “el cervell entra en dissonància perquè rep informació contradictòria: d’institucions que diuen que és segura per continuar vacunant, com l’Agència del Medicament, i del Govern que decideix suspendre’n l’ús; i això crea