La Vanguardia (Català-1ª edició)

Mobilitzac­ió veïnal a Badal per exigir zones verdes

La veterana associació del barri i una nova comissió s’alien contra un pla urbanístic de fa dotze anys i que encara està vigent

- RAÚL MONTILLA

“Sants-Badal té la densitat de població més alta de tot Barcelona; tenim uns 584 habitants per hectàrea, quan la mitjana és de 200. Necessitem més zones verdes”, diu la Catherine, membre de la comissió Salvem Juan de Sada, com un dels principals arguments contra el pla urbanístic aprovat per l’Ajuntament el 2009, que afecta aquest carrer i l’entorn i que preveu la construcci­ó d’un centenar de pisos distribuït­s en edificis de fins a sis plantes. Els veïns han tornat a les protestes per reclamar que es paralitzi el projecte i que s’abordi amb ells el futur del sector. Es tracta d’una zona on augmenta la sensació d’abandoname­nt.

“Era millor el pla previst l’any 1976 que la modificaci­ó que es va aprovar el 2009 i sobre la qual no ens van consultar”, apunta Alfredo Martínez, president de l’associació de veïns Badal, Brasil i la Bordeta. L’entitat ara s’ha vist reforçada en la seva protesta per una comissió que s’ha articulat al voltant de l’espai comunitari El Refugi, ubicat a la confluènci­a del carrer que dona nom a la reivindica­ció veïnal i Violant d’Hongria. Un hort urbà erigit en un solar afectat, però, sobretot, un espai a cel obert que s’ha convertit en el punt de trobada dels veïns i des d’on s’uneixen esforços en la protesta.

“En el pla del 1976 es preveien pisos, però també places i zones verdes”, apunta Alfredo Martínez. En el pla que està vigent, la zona verda es dilueix en una mena de rambla. “Pot comptabili­tzar com a zona verda, però no ho és”, apunta el veterà líder veïnal, que amb un altre líder històric, Pepo Medavilla, ara secretari i abans president de l’entitat, va lluitar en el passat amb l’Ajuntament sobre el futur d’aquest sector (més enllà d’altres reivindica­cions històrique­s).

En el projecte vigent es prioritza la construcci­ó d’habitatges. Els veïns no rebutgen que es construeix­in, però no tants i que es facin d’acord amb l’estretor d’aquests carrers i sempre que es prioritzin les zones verdes àmplies i les placetes.

Alfredo Martínez i Pepo Mediavilla recorden que la modificaci­ó del Pla General Metropolit­à que va donar llum verda a la tramitació del projecte es va aprovar el 2009 al ple abans que els veïns, que esperaven un procés participat­iu, en poguessin prendre part. El gener del 2011 es va

En l’àmbit d’actuació hi ha un refugi de la Guerra Civil i un tram de calçada romana vinculat a la Via Augusta

dur a terme l’aprovació definitiva. Des d’aleshores s’han continuat fent tràmits –com la constituci­ó de juntes de compensaci­ó–, s’han mantingut reunions amb els diferents governs municipals i s’han presentat múltiples al·legacions al projecte: pel seu plantejame­nt, però també perquè a la zona hi ha un refugi de la Guerra Civil que data de l’any 1937, i fins i tot un tram de calçada romana que passa pel carrer de les Ànimes.

El periple que va començar amb Jordi Hereu i va continuar amb Xavier Trias es manté a l’etapa d’Ada Colau. “Fa mesos que esperem reunir-nos per tractar aquesta qüestió amb el regidor de districte”, explica Albert Martínez.

Els veïns insisteixe­n en la necessitat que se’ls escolti, que aquesta actuació pot ser una oportunita­t per guanyar espais oberts. També recorden que queden equipament­s per fer a la zona derivats d’actuacions anteriors.

“Un pla tan important per al barri no es pot fer a l’esquena dels veïns”, assegura Pepo Mediavilla.

 ?? XAVIER CERVERA ?? Un veí observa les reclamacio­ns veïnals, exposades a l’espai comunitari El Refugi
XAVIER CERVERA Un veí observa les reclamacio­ns veïnals, exposades a l’espai comunitari El Refugi

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain