Colau es queixa del Govern central i obvia l’acord amb Ábalos del 2020

jectiu de construir 1.865 pisos.

“En el cas específic de la ciutat de Barcelona, cada administració fa el que li correspon: l’Ajuntament la promoció de nous habitatges perquè és qui té els solars, i el Govern atorga ajuts i impulsa polítiques com el Reallotgem per atendre les situacions d’emergència”, van manifestar fonts del departament de Territori i Sostenibilitat.

Al marge de la crítica a la Generalitat també hi va haver una menció en la mateixa línia per part de Colau, per bé que menys intensa, cap al Govern central. També a ell l’alcaldessa li va demanar que es posés les piles i que l’“acompanyés”.

A finals de l’any passat l’alcaldessa va signar al Saló de Cent amb el ministre de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luís Ábalos, un acord pel qual el Govern

central es va comprometre a invertir més de 70 milions d’euros en 54 promocions a la ciutat, que habitualment han de recórrer a finançament europeu.

“El nombre d’habitatges en marxa suposa un màxim històric”, va assenyalar Colau amb referència als 2.329 pisos que estan en obres o a punt de començar. L’alcaldessa va qualificar aquests números com tota una fita d’habitatge públic els últims 17 anys (des de l’època de l’alcalde socialista Joan Clos), en què se n’havien construït entre 500 i 800 per mandat.

El nombre de pisos a què va fer referència l’alcaldessa també suposa un gran salt quantitatiu respecte als que es van construir durant el primer mandat dels comuns, quan es va vorejar el miler, una xifra allunyada dels 4.000 promesos a la campanya electoral de l’any 2015, als quals, això sí, se n’afegirien 4.000 més per via de l’adquisició.

Són habitatges d’obra nova i en gran part de lloguer que també van ser fruit de la inèrcia del mandat anterior, el de l’alcalde Xavier Trias, ja que aquests projectes, com a mínim, triguen entre tres i quatre anys a materialitzar-se.

Aquests 2.329 pisos, que és l’equivalent al 30% de tot el parc públic del 2015, són fruit de les actuacions que es van posar en marxa en el mandat anterior i marquen un notable augment que està previst mantenir en els plans del Consistori.

Malgrat el fort accelerament i la forta inversió municipal en habitatge si es compara amb les d’altres administracions, ja no s’arriba a temps de complir l’objectiu marcat de disposar d’un parc d’habitatge públic el 2022 de 13.000 pisos, que era l’aspiració a finals del 2018. Ada Colau va assegurar ahir que espera acabar el mandat amb 12.000.