La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les famílies de l’orxata
El Tío Che, Sirvent, La Valenciana, Fillol o Siper són noms lligats a una tradició orxatera molt arrelada a Barcelona que es reivindica
Teresa Moreno, d’El Tío Che, s’emociona quan sent la seva filla Irene explicar que està orgullosa de ser la rebesneta d’aquell personatge que va donar nom a l’emblemàtica orxateria del passeig del Poblenou. “Els veïns li deien Tío Ché perquè, quan va arribar de la Nucia (Alacant), els deixava tastar aquella beguda a base de xufla, aigua i sucre que ningú no coneixia. I els deia: ‘Ché, tasta això!’”.
Irene Iborra mostra al mòbil una foto de la seva filla petita jugant sobre una capa de xufles als assecadors. “És que hi ha xufles i xufles, i nosaltres les comprem de la millor qualitat”. Parla d’una responsabilitat compartida amb els seus pares: “Sents que, més que de la família, l’orxateria és del barri, on tots se la senten una mica seva i és punt de trobada”. La Irene prepara un negoci nou, Mama Heladera, de gelats que evoquen la memòria del gust dels seus veïns, que li proposen gustos. “N’hi haurà fins i tot de beixamel, però d’orxata no, perquè l’orxata és insuperable i no la puc convertir en gelat”. A El Tío Che, explica, hi ha un cartell en què es llegeix: “Probablement els nostres productes no us faran passar definitivament la set. Però us proporcionaran una bonica excusa per a una pausa agradable”.
És la simplicitat i la frescor d’aquesta beguda, que va arribar a Barcelona gràcies a famílies valencianes o alacantines quan encara no hi havia refrescos embotellats, el que defensen els seus descendents, en alguns casos amb la quarta generació al capdavant de l’establiment. Noms com l’esmentat El Tío Che, La Valenciana,
Sirvent, Fillol (amb centre d’elaboració i orxateria a Badalona) i Siper, una marca que ha recuperat Alfons Subirana (va ser la primera orxata embotellada a Catalunya i el seu pare la distribuïa a Barcelona amb la llet Corele que ells produïen), volen reivindicar aquest producte, que és saludable i continua tenint adeptes.
Malgrat que han desaparegut moltes orxateries, les clàssiques es mantenen, i els que les regenten estan convençuts que ho tenen tot per ser tendència. “En un moment en què triomfa l’oferta vegana i tot el que no porta gluten, l’orxata té l’atractiu de ser nutritiva i saludable. És vegana i no conté ni gluten ni lactosa”, afirma Xavier Fillol, que assegura que el secret de la qualitat es basa en una fórmula simple: “Menys aigua i xufla més bona”. La millor, explica, sol venir dels voltants d’Alboraia i Almàssera, al marge del torrent Carraixet.
És cert que l’orxata agrada a molta gent gran i de mitjana edat, a qui evoca records, però també sedueix una clientela molt jove que en consumeix sense el ritual dels adults. “En comptes d’asseure’s a la terrassa, compren un envàs de dos litres per emportar i demanen vasos o canyetes i comparteixen la beguda asseguts en un banc”, explica Dídac Mullor Sirvent, quarta generació de les exitoses orxateries Sirvent.
Un dels reptes, explica Fillol, és superar el consum estacional. El seu establiment a Badalona obre els caps de setmana durant tot l’any, i a partir del maig, cada dia. Fillol s’ha associat amb Alfons Subirana, que el 2015 va recuperar la marca Siper, per llançar una alternativa tan semblant com sigui possible a l’orxata fresca natural en bag in box amb xufla ecològica
Els elaboradors diuen que encaixa amb les tendències perquè és producte vegà, sense gluten ni lactosa
clàssics de la cocteleria internacional, els seus coneguts combinats d’autor (de la seva línia Signature Cocktails), els Fresh Fruit Martins, combinats amb xampany, i, per descomptat, còctels sense alcohol. De las Muelas assenyala el valor de ser en un lloc tan emblemàtic com La Gavina, que descriu com “un dels millors hotels de la Mediterrània i de tot el món, amb un emplaçament espectacular i diferents espais tan cuidats”. De las Muelas, que es mostra feliç de participar en el que defineix com un gran projecte, també destaca el mèrit que l’hotel estigui en mans de la família propietària en comptes de pertànyer a una gran