La Vanguardia (Català-1ª edició)
Blas Cantó assaja a Eurovisió
El representant espanyol pren el pols de l’escenari de Rotterdam per a un festival insòlit
MARÍA-PAZ LÓPEZ
Berlín
La sort sembla estar llançada, o potser no del tot. Amb els pronòstics de les cases d’apostes en contra, el representant d’Espanya al festival d’Eurovisió, Blas Cantó, va pujar dijous a l’escenari del pavelló Ahoy de Rotterdam –seu del certamen– per al seu primer assaig individual. El cantant va entonar completament sol la seva balada Me quedaré, amb una posada en escena presidida per una enorme lluna.
Va prendre així el pols per primera vegada al lloc on dissabte vinent, dia 22, haurà de defensar els colors de RTVE a la gala final d’aquest insòlit eurofestival en pandèmia, amb públic reduït i estrictes regles antivirus. Avui al migdia Blas Cantó tindrà el seu segon assaig individual, amb les esperances dipositades en un remuntador a la taula d’apostes que li permeti assolir un lloc digne al palmarès.
“Soc feliç, hem d’ajustar moltes coses de so, càmeres... però em sento molt bé perquè aconsegueixo explicar la meva història; no és fàcil per mi cantar aquesta cançó, és molt dur”, va dir el cantant murcià de 29 anys a la roda de premsa de després de l’assaig, dijous a la nit. El tema Me quedaré està dedicat a la seva àvia, morta per coronavirus el novembre del 2020. “He d’admetre que, si penso massa en la història després de la cançó, ploraria tota l’estona”, va prosseguir ja entre llàgrimes.
Més tard va tornar sobre la qüestió per concloure: “Ho sento, soc sentimental; estic plorant tota l’estona, però no vull plorar en aquest escenari, perquè és el moment de la meva vida”. Blas Cantó havia de competir amb la cançó Universo al festival del 2020, que es va cancel·lar pel coronavirus, i com els altres concursants que tornen aquest any, ha hagut de portar una altra cançó, segons dicten les regles.
Eurovisió i RTVE van difondre un vídeo superficial de la primera presa de contacte de Blas Cantó amb l’Ahoy, que inclou imatges de bambolines amb els seus coristes i un breu tall de l’assaig, en què s’aprecia un Cantó vocalment correcte, amb boirina als peus i la lluna al fons, en un entorn blau amb llumetes blanques. El cantant vestia camisa i pantalons negres. Posen els cors fora d’escena: Irene Alman, Héctor Artiles, Alba Gil, Daira Monzón i Dángelo Ortega.
Els periodistes presents física
Sol a escena
ment a Rotterdam i els acreditats per via telemàtica –una novetat atesos els imperatius de la pandèmia– vam poder veure un fragment més llarg de l’assaig, amb l’arrencada de la cançó a cappella i amb gran part de la seqüència en què la lluna apareix, envoltada en llum blava que vira després cap a una mena de galàxia groga. La posada en escena vol representar, segons va explicar Cantó a la roda de premsa, un passatge de la cançó que fa: “He baixat el cel per descobrir / Què s’amaga a la teva mirada”.
L’escenografia és obra del director artístic austríac Marvin Dietmann –autor de la posada en escena amb què Conchita Wurst va guanyar Eurovisió a Copenhague 2014–, que va ser fitxat per RTVE per acompanyar l’actuació d’en Blas. A les xarxes socials, gran part de l’activa comunitat d’eurofans espanyols critica amb ferocitat el concepte de la lluna ideat per Dietmann, molt semblant en això al que va crear per al programa de TVE del febrer en què el públic va triar quina de les dues cançons proposades per Cantó aniria al festival.
Dijous va ser el dia en què els anomenats Big Five (Alemanya, Espanya, França, Itàlia i Regne Unit) i l’amfitrió (Països Baixos) van tenir el primer assaig individual. Els Big Five, els països que més contribueixen al pressupost de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), la xarxa de televisions públiques que organitza el certamen, van directes a la final, igual que el país seu. La resta de participants es cribra en dues semifinals (dimarts 18 i dijous 20).
Aquest any competeixen 39 països i, a les apostes, Blas Cantó ocupa el penúltim lloc. En la terna de favorits per guanyar hi figuren, per aquest ordre: França (Barbara Pravi, amb Voilà), Itàlia (el grup Måneskin, amb Zitti e buoni), i Malta (Destiny, amb Je me casse). Però falta una setmana per a la final, i la sort encara no ha estat del tot tirada.
La balada ‘Me quedaré’, dedicada a la seva àvia morta, puntua molt baix a les cases d’apostes