La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No et pots refiar dels afalacs en un rodatge”
Susana Hornos (49) ha tornat de l’Argentina per instal·lar-se a Madrid, però no “con la frente marchita”, com ella explica. Encara sent el buit que va deixar el seu marit, Federico Luppi, mort el 2017, i la mort inesperada de la seva germana, al març, però tot i això en el terreny professional la sort li somriu. És la nova malvada de la sèrie Estoy vivo (La 1), a què s’ha incorporat en la quarta temporada, i espera l’estrena de la pel·lícula Stoyen, entre altres projectes.
La pandèmia li va bé.
He treballat més que mai, no puc sinó estar agraïda, perquè molts companys ho estan passant molt malament, miraré de no ser rondinaire.
Algun propòsit postcovid? Gaudir més. Viatjaré, em donaré el capritx de visitar amigues que són fora, faré un lloc a l’alegria. També aniré més a Logronyo per estar amb la família. Amb la mort sobtada de la meva germana he estat conscient de què implica pertànyer a una comunitat real, un lloc petit on els veïns també són família, com Fuenmayor. No em vull continuar perdent un món de què formo part.
Una pèrdua rere l’altra... Encara bo que no soc de les que porten el dol de negre... En Federico havia fet un cicle de vida, però la meva germana tenia 50 anys...
Defineixi el seu personatge a Estoy vivo, Elena Gamboa. Ambiciosa i visionària.
S’hi identifica?
Sí, tot i que arribem als llocs de maneres diferents. Ella creu molt que el fi justifica els mitjans... i jo tinc la meva productora per aconseguir el mateix.
Li prova, fer de dolenta?
La paraula no és dolenta. Ella en realitat vol salut i viure més, en el fons el que proposa és una assegurança de salut privada. Diguem que és liberal. El que és bo i dolent depèn que com arribis al que vols.
Què cal esperar de Stoyan?
És una barreja de cinema fantàstic i manera de treballar sense tant de drama ni ostentació està bé.
Al març va ser una de les protagonistes de l’exposició Mujeres en el arte en La Rioja.
Va ser molt il·lusionant, com “el copet a l’espatlla”, que deia en Federico. Que el dia 8 de març no siguin només manifestacions feministes, que també, sinó el reconeixement a tantes dones que han treballat tant i tan fort, que ens han obert camí... I em va agradar que aquest reconeixement fos a Logronyo; no tot ha de passar per Madrid i Barcelona.
L’actriu viu un període de pèrdues personals però puixant a la feina, amb la participació en la sèrie ‘Estoy vivo’ i la pel·lícula ‘Stoyan’