TRENDING TOPIC

126 minuts

LEGÍTIMA DEFENSA. Fa unes setmanes va sorprendre que una sèrie com Jacqueline Sauvage, ¿víctima o culpable? (Antena 3) liderés les audiències amb una història igualment real sobre violència masclista. La sèrie tenia una qualitat tirant a mitjana. Però l’oportunitat de la història i l’autenticitat del testimoni, basat en una història que va trasbalsar l’opinió pública francesa, van ser més potents que les exquisideses de paladar. En aquest cas els programadors es van estimar més canviar el títol. Si l’original deia Jacqueline Sauvage: c’etait lui ou moi (era ell o jo), van optar per subratllar els dilemes entre culpabilitat i innocència. El cas Sauvage, igual que el de retrata un sistema judicial en què les proves de maltractaments i d’abusos d’un pare i marit violent no són considerades prou evidents per no condemnar la dona que, després d’anys de suportar-lo, va decidir matar-lo. Les condemnes successives van castigar Sauvage fins que, per pressió social, mediàtica i popular, el president François Hollande va acabar intervenint i tancant el cas amb un indult.

L’AMENAÇA DEL LLOP. Els últims anys la ficció televisiva i cinematogràfica s’ha ocupat profusament dels casos de pedofília i d’abusos. Però La mentira se centra en l’acusació falsa i els mecanismes de pressió d’uns prejudicis que, precisament perquè s’han pensat per combatre l’atrocitat dels abusos, no són prou rigorosos per evitar idees preestablertes i acaben creant laberints jurídics en què és impossible respectar la presumpció d’innocència. Tant en el cas de Jacqueline Sauvage, homicida en legítima defensa, com en el que s’explica a La mentira, la truculència és un element important però no és l’únic. Sense la precisió narrativa d’una pel·lícula com La caza, de Thomas Vinterberg, evita el sensacionalisme però també n’explica els mecanismes. I, recentment, Movistar+ va estrenar una sèrie, també danesa, que se submergeix de manera molt intel·ligent i angoixant en les contradiccions, perills, dubtes i mecanismes creats a l’entorn d’una denúncia per abús. Es diu Cry wolf i és un prodigi d’ambiguïtat al servei d’unA intenció i d’una intriga que fugen dels llocs comuns i que, a canvi, proposen una visió realista d’una mena de problemes que, amb dolor i encara que sigui dramàticament tard, acaben emergint.