L’escalfament s’accelera a Espanya

El 2020 va ser l’any més càlid des del 1961 i la temperatura ja ha pujat 1,7ºC

Espanya és un de països que més pateix l’escalfament. L’any 2020 va ser el més càlid a la Península des que hi ha sèries de registres complets (és a dir, des del 1961), igualat amb el 2017. Així ho indica l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica, al seu informe sobre l’estat del clima d’Espanya 2020. El resultat és que la temperatura ja ha pujat 1,7ºC des de l’època preindustrial, amb la qual cosa l’escalfament és molt superior a la mitjana mundial (xifrat en 1,2ºC) i s’acosta al límit marcat. A l’acord de París (2015), els països es van comprometre a aturar l’augment de temperatures, com a mitjana mundial, perquè no sobrepassés els 2ºC.

A la Península, l’any passat es van tornar a repetir les proves de l’escalfament, ocasionat sobretot per les activitats humanes i un augment en les concentracions de gasos hivernacle (a causa de la crema de combustibles fòssils). La temperatura mitjana peninsular va assolir els 14,8°C, i va superar en 1°C la mitjana anual del període de referència 1981-2010.

Així, vuit dels deu anys més càlids a la Península des del 1961 s’han registrat el segle XXI i set durant la dècada 2011-2020. El resultat és que les temperatures han augmentat 1,7ºC des de l’època preindustrial (entre 1850 i 1900) i la major part d’aquest augment (1,3ºC) ha estat els últims 60 anys.

“Estem parlant d’escalfament accelerat, concentrat en 60 anys”, va alertar Rubén del Campo, portaveu de l’Aemet. “Espanya s’està escalfant més que el conjunt del planeta” sentencia. Un augment d’1,3ºC pot no semblar molt, però es tradueix en rècords de dies càlids. Dos de cada tres dies van tenir temperatures per sobre del normal, davant només un terç que van ser més baixes del normal.

És el mateix fenomen que es va donar a escala mundial. El 2020 va ser l’any més calorós des que hi

EXTREMAMENT CÀLID 15,0

FONT:

1961

1965 1970 1975 ha registres, empatat amb el 2016.

Va ser l’any més calorós a Espanya (juntament amb el 2017) malgrat que el 2020 es va donar el fenomen de La Niña, una concatenació d’elements climàtics que forcen de manera natural una baixada de temperatures a escala mundial a partir de les particulars condicions que es donen al Pacífic equatorial. L’escalfament es va apreciar de manera generalitzada “a tot el territori nacional”, s’indica.

D’acord amb tot això, a l’estiu del 2020 hi va haver tres onades de calor. Una de les quals, amb nou dies de durada entre principis de juliol i començaments d’agost, va ser la tercera més llarga des del 1975. S’estima que l’últim quinquenni han mort al voltant de 1.800 persones a l’any com a conseqüència de la calor extrema, segons l’Institut de Salut Carlos III.

“Els últims 30 anys els rècords de dies càlids han estat molt més 1980 1985 1990

1995

2000

2005 2010 2015 2020 freqüents del que s’esperaria en un clima que no s’estigués escalfant”, diu l’informe. “Han estat tres vegades més freqüents l’última dècada del que haurien d’haver estat si el clima no s’estigués escalfant”, ratifica Rubén del Campo. En resum: “L’última dècada, el nombre de rècords de calor és pràcticament onze vegades superior al de rècords de fred”, afegeix.

“Espanya s’està escalfant més que altres zones”, resumeix Beatriz Hervella, de l’Aemet. “Hi ha marge d’actuació, però estem en

INFORME DE L’AEMET Set dels deu anys més calorosos que s’han registrat han estat de la darrera dècada

un moment crucial. I sabem per aquestes dades que Espanya és més vulnerable al canvi climàtic”, afegeix.

La tendència a l’escalfament ha estat fidelment reproduïda per models climàtics que, en funció de les emissions de gasos, preveuen un ascens de la temperatura mitjana a Espanya. Aquests models han estat capaços de reproduir bastant bé l’augment de temperatura a Espanya entre 1971 i 2005; i de cara al futur projecten per a finals de segle un augment de la temperatura d’uns 2°C en un escenari d’emissions intermèdies i del voltant de 5°C per a un escenari d’emissions altes o més altes que les d’ara.

Cal tenir en compte que a l’estiu més càlid fins a la data (2003), l’augment de temperatures no va depassar els 3ºC per sobre de la mitjana, per la qual cosa, si s’arriba a aquests 5ºC a final de segle “les conseqüències podrien ser tremendes”, diu Rubén del Campo. El portaveu de l’Aemet va recordar que per limitar l’escalfament a 1,5ºC a escala global, d’aquí a final de segle és necessari reduir a la meitat les emissions el 2030 i a zero el 2050.