MARC BUXADERAS

Triomfa amb els monòlegs ‘Posa un discapacitat a la teva vida’, en què dignifica la diversitat funcional i actua aquests dies al TNC

permet als alumnes establir relacions de dominació, una cosa naturalitzada a les aules. “Jo em vaig construir una cuirassa que em va ajudar a sobreviure, ho vaig fer perquè tenia l’autoestima ben posada, i crec que per aquella duresa de llavors ara en pago un peatge, però aquesta és una altra història”. Lamenta molt haver vist fracassar acadèmicament o emocionalment companys amb discapacitat, vàlids, fins i tot brillants en matemàtiques o art.

La seva biografia està esquitxada de negatives a quedar-se en un racó. Es va acomiadar del bàsquet amb un discurs impecable al seu entrenador. “Li vaig dir que prioritzar el resultat fa mal als jugadors amb menys capacitat per fer punts. Que jo havia anat a entrenar-me cada dia, que m’havia esforçat molt, que no havia faltat a cap partit i sentia que formava part de l’èxit de l’equip per haver guanyat la lliga. Però que no em valia la pena continuar amb els minuts que havia jugat”.

S’ha passat al rugbi. I es pregunta altra vegada per què hi ha una federació per a esportistes i una altra per a esportistes amb discapacitat...

Acaba d’estrenar Mare de Sucre al TNC, obra dirigida per Clàudia Cedó. La meitat dels actors entren a la categoria de la discapacitat. La diversitat emergeix amb tota la seva dignitat a les places grans. Fa unes setmanes es va representar Bogumer al Mercat de les Flors, de Vero Cendoya, i al seu elenc hi havia persones amb diversitat funcional. “Veure actors al teatre o al cinema, esportistes a les pistes o polítics, com Echenique, al Congrés, ens visibilitza. Jo crec que cal celebrar totes i cada una d’aquestes victòries, són nostres, de tot el col·lectiu. Estem massa fragmentats en famílies de discapacitats i això ens resta forces”.