La Vanguardia (Català-1ª edició)
NIT DELS MUSEUS DE BARCELONA
MACBA Plaça dels Àngels, 1
Gràcia
Pg. CCCB Montalegre, 5
com Miró-Adlan. Un arxiu de la modernitat (1932-1936), que repassa l’arribada de la modernitat a la Barcelona republicana, o Tallers compartits. Tres casos d’estudi, que s’endinsa en la feina artística col·laborativa.
MNAC
La pinacoteca més important de Catalunya ofereix obres imprescindibles de l’art romànic i gòtic català. A més a més, inclou des del 2004 la Col·lecció Thyssen-Bornemisza de pintura italiana renaixentista i barroca i el llegat Cambó, una cinquanta de pintures dels grans mestres europeus d’entre els segles XIV i XIX. Els visitants a la Nit dels Museus podran accedir també a l’exposició
les fotografies que Antoni Campañà va fer a Barcelona durant la Guerra Civil.
CaixaForum
Planteja una oferta expositiva molt variada. El somni americà. Del pop a l’actualitat és una oportunitat única per veure peces d’obra gràfica d’artistes com Andy Warhol, Jasper Johns o Robert Rauschenberg. I presenta nous treballs de Pedro Neves Marques amb l’actriu i activista Zahy Guajajara a través de pel·lícules, entrevistes, intercanvis, imatges i altres elements conceptualitzats.
Museu de Ciències Naturals Programa cinc exposicions permanents: Planeta Vida, Els museus de ciències naturals de Catalunya,
El Museu de Lleida va renéixer ahir de les cendres provocades per les sentències judicials adverses que el van buidar de peces originàries de la Franja amb la inauguració d’una nova sala de 200 metres quadrats. Aquesta sala incorpora fins a 40 noves peces d’inqüestionable qualitat que complementen i milloren el discurs museogràfic que continuarà explicant l’art medieval de la Corona d’Aragó, quan el territori històric vivia amb un mateix discurs cultural més enllà de les fronteres.
La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, juntament amb les autoritats locals Miquel Pueyo, paer en cap; Joan Talarn, president de la Diputació, i el bisbe de Lleida, Salvador Giménez, van assistir a la inauguració. Segons Ponsa, que va agrair l’esforç de donants i treballadors del Museu, l’acte d’ahir “no significa que ens relaxem, al contrari: ens anima encara més a continuar defensant i fent créixer l’art i la cultura que ens ofereix el Museu de Lleida en tota la plenitud”.
La reforma presenta un renovat discurs museogràfic històric i artístic, més accessible a la diversitat de públic del museu i, sobretot, una nova exposició de les peces d’art que incorpora obres procedents, sobretot, del MNAC i del Museu del Disseny de Barcelona, però també dels dipòsits de la Generalitat, de l’Arxiu Arqueològic de la Paeria i un retaule dipositat per l’empresari Tatxo Benet, com també obres dels mateixos fons del Museu de Lleida.
Entre les obres cedides pel MNAC cal destacar en primer lloc una taula signada per Pere
García de Benavarri en què es representa la Dormició de la Mare de Déu, pintada entre el 1450 i el 1455 i procedent de Peralta de la Sal, a la Franja. La segueix un Calvari, obra de Jaume Ferrer, datat a la mateixa època i que, com l’anterior, prové de la mateixa localitat aragonesa –totes dues formarien part de l’antic retaule major de l’església parroquial–. Una tercera peça, procedent del MNAC però amb origen al monestir de Sixena, és un retaule de tres pintures que representa sant Joan Baptista, sant Fabià i sant Sebastià, pintat el 1494 per Miguel Ximénez, artista d’origen castellà que va un dimoni agenollat als peus.
Altres peces que ajuden a continuar explicant l’art de la Corona d’Aragó amb epicentre a Lleida com a potència eclesiàstica, econòmica, cultural i universitària durant el convuls segle XV és una escultura de pedra que representa sant Antoni Abat, obra del conegut com a Mestre d’Albesa, i una altra, en fusta policromada, d’autor desconegut, del segle XIV, que es presumeix que prové de Bellpuig i que representa un bisbe, potser sant Nicolau de Bari, patró d’aquesta localitat de l’Urgell. La nova sala està dissenyada de tal manera que s’explica l’evolució artística amb nombroses dades històriques i es complementa amb una important col·lecció de ceràmica medieval procedent dels fons del Museu del Disseny de Bar-celona.
Segons l’historiador de l’art Albert Velasco, “encara que continuem lamentant la pèrdua de l’art que ha anat a Sixena i a Barbastre, les quatre peces cedides pel MNAC són extraordinàries i superen en transcendència històrica i artística les que se’n van anar”. Segons qui va ser conservador d’art del Museu de Lleida, les noves peces “enriqueixen el discurs museogràfic, i el Museu aconsegueix continuar explicant l’art de la Franja; són ideals per mantenir el discurs; el gran error seria no poder seguir amb el discurs que caracteritza el centre museístic”.
SEGURETAT L’entrada es farà de manera esglaonada fins a completar el 50% de l’aforament
ES RECOMANA RESERVAR L’accés serà gratuït en més de 70 instal·lacions de l’àrea metropolitana
L’empresari Tatxo Benet ha cedit el retaule de sant Bartomeu, que va ser a Nova York