La Vanguardia (Català-1ª edició)
Agüero com a recurs
El Barça preveu portar el Kun i busca un altre nou d’impacte
Els trens solen passar només una vegada a la vida. Però hi ha excepcions, i una porta el nom de Sergio, el Kun, Agüero. Retrocedim a finals de la temporada 2013-2014. El davanter argentí ja podria haver estat jugador del Barça abans de la celebració del Mundial i l’arribada de Luis Suárez al Camp Nou.
En aquell temps, Jordi Mestre, el vicepresident esportiu del Barça de l’època, i el secretari tècnic del club, Andoni Zubizarreta, es van reunir a l’hotel Princesa Sofia amb el representant d’Agüero, Hernán Reguera, per oferir-li un contracte per cinc temporades i unes xifres que, si no superaven el que ja percebia al Manchester City, faltava poc. Després de deixar-ho tot a punt entre el club i l’agent, les dues parts van pactar que Sergio Agüero fes el pas definitiu amb el Manchester City per poder anar-se’n al Barça. Tot i això, Agüero no es va atrevir a demanar la seva sortida al propietari del Manchester City, el xeic Mansur bin Zaied al-Nahian, i Zubizarreta va prendre una exitosa decisió estratègica clau per al futur apostant per Luis Suárez malgrat el seu episodi amb Chiellini al Mundial del Brasil.
Ara, set anys després, el destí ha volgut que el tren del Barça torni a ser davant del Kun, tot i que la pel·lícula és molt diferent. Ja no hi ha xeic ni lligams amb cap altre club perquè Agüero queda lliure. Deixarà darrere seu un club amb què ha guanyat 15 títols des que va arribar procedent de l’Atlètic de Madrid el 2011 i que podrien ser 16 si conquereix la Champions. I marxa deixant empremta. És el màxim golejador de la història del club amb 182 gols convertits i el quart màxim de la història de la Premier League, només després d’Andy Cole (187), Wayne Rooney
(208) i Alan Shearer (260).
Tot i això, darrere del seu adeu del City també hi ha la seva edat (en farà 33 el 2 de juny) i un historial de lesions des de la temporada 2019-2020 que l’han portat a ser suplent. Amb aquest context és impossible no relacionar la seva arribada al Camp Nou amb la possible continuïtat de Messi, amb qui comparteix una molt bona amistat des de fa anys.
Agüero aterraria a l’entitat per fer un paper semblant al que va fer l’ajudant actual de Koeman, Henrik Larsson, entre el 2004 i el 2006. Un jugador que pugui desencallar partits. Suposaria pujar un esglaó de qualitat respecte al danès Martin Braithwaite, a qui es busca una sortida. A l’òrbita blaugrana també hi ha Memphis Depay (27), un altre davanter que arribaria lliure, tot i que només trepitjaria el Camp Nou si Koeman continués, cosa que es decidirà a final de temporada.
Però a l’entitat continuen donant voltes a la possible incorporació d’un altre davanter, que dependrà del que ingressi en vendes i de les solucions que busca la directiva per pal·liar la complicada situació financera.
Per això, després que es punxés el globus de la Superlliga, que hauria portat al Camp Nou 350 milions per sanejar els comptes, el Barça ja treballa de manera molt ferma la sol·licitud d’un crèdit sindicat a Goldman Sachs per valor de 500 milions d’euros. El préstec té per objectiu aconseguir l’estabilitat de l’entitat (salaris inclosos) i emprendre algunes inversions necessàries.