La Vanguardia (Català-1ª edició)
Nadal és una lira que s’afina
El balear atropella Zverev i es planta a les semifinals del Foro Italico: 6-3 i 6-4, en 2 h
Definitivament, els últims partits de Rafael Nadal (34) recorren a l’èpica.
A Barcelona, a finals d’abril, el balear salvava una pilota de partit per superar Stéfanos Tsitsipàs i sumar el 12è Godó.
A Roma, ja aquests dies, patia davant Sinner, salvava dues pilotes més en contra davant Shapovalov i ara, abans de derrotar Zverev (6-3 i 6-4, en 2 h) i venjar-se de Madrid, el balear es veia tastant l’argila del Foro Italico.
Quines agonies! L’última escena, la de l’argila, no és l’epíleg d’una victòria. No és el tancament de res. Es recull al primer set. Nadal està 5-3 per sobre. Zverev li ha llançat una deixada i el balear, amoïnat, es projecta cap endavant. Corre a la xarxa buscant el bot, ensopega, es revincla el turmell i cau a terra. Es queda estirat uns segons, es queixa del maluc, el genoll i la mà.
Zverev salta la xarxa, l’atén, recull una tovallola, l’hi ofereix.
Nadal s’aixeca, amb l’uniforme ple de terra.
Necessita anar-se’n al vestidor?
Diu que de cap manera.
No vol perdre la inèrcia en què està ficat, la inèrcia guanyadora.
Tocat, ha decidit continuar servint.
Tres minuts més tard s’adjudica el set. I ara, ja és definitiu, té el vent a l’esquena.
En aquest punt del partit, el gegantí Zverev ja està desesperat. El que té al davant no és el Nadal de Madrid, el de fa una setmana. Aquest Nadal és indòmit, el d’altres temps, el d’altres anys.
Tot el que fa el balear és tot el que diu que necessita. Necessita mantenir-se a la pista. Guanyarà dinàmica amb el pas dels minuts.
–Cada victòria és una oportunitat per continuar creixent –repeteix
sempre, com un mantra.
Guanyar Sinner i Shapovalov, aquests últims dies a Roma, l’ha engegantit.
Hi ha més factors a favor seu: Zverev és un tennista de combustió lenta. Ha estat així sempre. I a sobre, com qui diu, s’han enfrontat fa quatre dies, a Madrid (llavors s’havia imposat l’alemany).
Tot això, Nadal ho ha tingut en compte. I per aquest motiu arrenca a altes intensitats.
En un tres i no res, tot just 17 minuts de partit, li ha trencat el servei a l’alemany en dues ocasions i s’ha posat 4-0 per sobre.
És un monòleg de Nadal, un cicló.
Zverev va a remolc. Es desespera amb el primer servei. Serveix molt fort, sempre a 220 km/ h. I tot i això, la meitat se’n van fora o s’estavellen a la xarxa.
–Que n’entri un! –crida l’alemany.
No li entraran en aquella mànega.
I tot i que millorarà a la represa, ja és tard. Aleshores, Nadal s’ha netejat la roba, s’ha canviat la samarreta i la cinta dels cabells, i cavalca sobre el seu cavall, magnífic en els cops amb la dreta, cops amb la dreta com els d’abans, movent Zverev, que va i
Tot el que fa el balear és el que diu que necessita: necessita continuar a la pista, més minuts de joc
A la penúltima ronda treu el cap Reilly Opelka, gegant de 2,11 m que ahir tombava Delbonis
ve per la pista i no es troba, no aconsegueix imposar el seu tennis més agressiu, molt menys contemporitzador.
Després de perdre el servei al cinquè joc (3-2), Zverev entén que la seva sort està llançada: per despatxar l’últim punt, el balear arriba a permetre’s un servei-volea.
Nadal torna a sentir-se còmode al Foro Italico, escenari que ja ha pres nou vegades, qui sap si la desena serà ara.
Així que Roland Garros va cobrant forma (comença el 30 de maig), la figura de Nadal es fa enorme.
És així sempre, any rere any. En semifinals al balear l’espera Reilly Opelka (47è del món, 2,11 m d’estatura), una novetat en aquesta ronda d’un Masters 1000.
Per arribar fins aquí, el nordamericà ha tombat Gasquet, Musetti, el sensacional Aslan Karàtsev, una de les meravelles de l’any, i Delbonis. A l’últim, aquest mateix divendres: 7-5 i 7-6 (2). L’altra banda del quadre, en la qual hi ha Djokovic, Tsitsipàs, Rubliov i Sonego, va quedar ajornada fins avui per la pluja.