La Vanguardia (Català-1ª edició)
La compravenda d’habitatges viu al març el millor mes en dos anys
El sector torna als nivells del juliol del 2019 i esquiva les caigudes de preus
La compravenda d’habitatges va pujar un 32,4% el març respecte al mateix mes del 2020, i es va situar també per sobre del nivell del 2019 (en un 11%), segons les dades publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’augment interanual és el més gran des de l’inici de l’actual sèrie estadística de l’INE (el 2007), però la causa en part és que les transaccions immobiliàries es van paralitzar el 14 de març de l’any passat, amb la declaració de l’estat d’alarma. El mes, tot i això, es va tancar amb 47.332 habitatges venuts, la xifra més alta des de juliol del 2019, segons l’INE.
Amb la pujada de març, la compravenda d’habitatges acumula un creixement de l’1,9% en el primer trimestre i trenca amb dos mesos en negatiu després de les caigudes interanuals de les vendes registrades el gener (del 15,4%) i febrer (4,3%), en tots dos casos respecte a mesos anteriors a l’inici de la pandèmia.
La comparació interanual, respecte a un mes del 2020 que va patir una aturada precipitada de l’activitat, mostra forts augments en totes les rúbriques. Així, l’habitatge nou va registrar un increment interanual del 52,6%, el més gran des del 2007, amb 10.149 compravendes, el nombre més alt des de juliol del 2014. La compravenda d’habitatge de segona mà, per la seva part, va créixer un 27,8%, l’augment més gran en gairebé tres anys, amb 37.183 operacions. En el primer trimestre, les transaccions d’habitatge nou han crescut un 18,5%, mentre que les de l’habitatge de segona mà van caure un 2%.
L’activitat immobiliària més remarcable es va registrar a Andalusia, amb 9.043 compravendes, seguida de Catalunya (8.105) i Madrid (7.496). Ara bé, en termes relatius respecte de la seva població, l’activitat més alta es va donar a la Comunitat Valenciana (153 habitatges venuts per cada 100.000 habitants), La Rioja (152) i Cantàbria (145). Aquests augments corresponen en bona part a la venda d’habitatge com a segona residència, per a ciutadans de Madrid i el País Basc.
En canvi, a les illes, on tradicionalment els compradors són estrangers, el sector ha mostrat el seu to més baix: les Balears va ser l’única comunitat on les vendes van caure respecte a març del 2020, un 3%, i les Canàries van ser la comunitat que va registrar un augment menor, de només el 2,7%. Les pujades interanuals més fortes van ser les de Madrid (59,2%), Cantàbria (56,9%), La Rioja (55,6%) i Astúries (52,4%).
Portaveus dels principals portals immobiliaris van destacar que les xifres confirmen que el sector ha deixat enrere la pandèmia. “Després d’un any de crisi sanitària no només se supera la barrera de les 40.000 operacions tancades per segon mes consecutiu, sinó que ens acostem molt a les 50.000 compravendes”, va assenyalar la directora d’Estudis de Fotocasa, María Matos. Ferran Font, director d’estudis de Pisos.com, va destacar que “el mercat torna a pujar en xifres anuals acumulades després de 19 mesos”. No obstant això, la recuperació “continua totalment condicionada a l’èxit del pla de vacunació, a l’evolució macroeconòmica i als canvis legislatius en matèria d’habitatge”, va afegir.
El conseller delegat de Century 21 España, Ricardo Sousa, va destacar que la recuperació de les transaccions es produeix perquè “hi havia una demanda que es va quedar estancada per l’impacte de la pandèmia el 2020. Però sempre vam ser optimistes perquè la necessitat d’habitatge pot esperar uns mesos, però no indefinidament”.
La fortalesa de les vendes d’habitatge nou es deu en part perquè s’escripturen prevendes compromeses almenys 18 mesos abans, però també perquè responen millor a les demandes dels clients, segons els experts de l’Institut de Valoracions (IV). Segons la seva opinió, els compradors “busquen ara habitatges més espaiosos, amb espais exteriors i que disposin de més comoditats com jardins o àrees recreatives”. Per això, afegeix, la fortalesa es mantindrà en els propers mesos.
L’IV va destacar que el preu de l’habitatge s’ha anat recuperant, “sense assolir les variacions negatives de valor esperades a l’inici de la pandèmia”. Així, explica, els preus van patir “lleugers ajustos” en el segon i tercer trimestre del 2020, van començar a recuperar-se en el quart trimestre, i aquesta recuperació “s’ha vist reforçada durant el primer trimestre de l’any”.
LES ILLES, A LA CUA Les vendes baixen a les Balears, i continuen febles a les Canàries, per la falta d’estrangers
OBRA NOVA EN MÀXIMS El preu ha superat en un 2% el nivell que va marcar el 2007 amb la bombolla immobiliària
Aquesta és també l’opinió dels tècnics del Banc d’Espanya. En un recent estudi publicat al Butlletí Econòmic, destaquen que “malgrat la intensa contracció de l’activitat econòmica, els preus de l’habitatge no han mostrat, de moment, caigudes generalitzades”, una fortalesa que atribueixen a “l’absència prèvia de grans desequilibris en aquest mercat i a una posició financera de les llars més sòlida respecte a la que tenien en els anys posteriors a la crisi del 2008”.
Segons el supervisor, s’ha produït només una “desacceleració” dels preus, que continua el camí iniciat abans de la pandèmia i que es concentra en l’habitatge de segona mà. En canvi, el preu mitjà de l’habitatge nou “es va accelerar en el segon semestre del 2020, fins a assolir un nou màxim en termes nominals (un 2% superior al seu màxim previ, registrat en el tercer trimestre del 2008)”, cosa que en la seva opinió es deu a l’alta demanda, mentre que l’oferta continua sent reduïda. Tot i això, assenyala, en termes reals, és a dir, descomptant l’impacte de la inflació, el preu de l’habitatge nou se situa gairebé un 10% per sota del nivell màxim, assolit el 2007.