“Tant de bo torneu tots al carrer i als restaurants sense por”

Quèe m demano? Els nostres canelons, un clàssic. Des de quan és aquí? Tenia vuit anys en agafar els pares el restaurant. I aquí segueixo. I abans?

Vaig néixer al restaurant Agut, carrer Gimnàs, aquí a prop. El portaven uns parents i...

S’entristeix...

Ha tancat. Per tants confinaments. No ha pogut resistir l’absència de clients.

Un desastre.

Terrible. Ara ja ens deixen obrir de nit, sort... Ho farem només dijous, divendres i dissabte.

I per què no els altres dies?

Tenim espai per a 290 comensals, i admetent només un 30% d’aforament, costarà de cobrir despeses. Som un equip de 25 persones.

Quants en ERTO?

Fins ara en tenim onze. Tant de bo la gent torneu a sortir al carrer sense por. Hi ha hagut dies amb sis comensals... Era desolador!

Animi la gent a sortir, a venir.

Veniu, el restaurant té diversos menjadors i compleix tots els protocols sanitaris... i es menja d’allò més bé.

En dono fe. Què demano de segon?

El garrí, el jarret, el civet, la brandada de bacallà...

Sortiré rodant!

Fes un tomb per la Rambla, la Boqueria...

Ara estan tristos, però...

Esclar. Els turistes, atrets per la Boqueria, donaven molta vida a aquest barri, i això ens omplia les taules. Mentre no tornin, costarà.

I tant que els maleíem!

Els necessitem. Els barcelonins veniu poc aquí, al Gòtic-Ciutat Vella: no us atreu.

Algun suggeriment a l’alcaldessa?

Ella ve a dinar aquí. Però no la molesto.

Però ella llegirà això: proposi vostè. Doncs tant de bo promogués en aquest barri, o al port, esdeveniments per a parelles amb nens. Activitats perquè baixin junts a passar el dia per aquí, i així entrarien a dinar.

A dinar al restaurant més antic de Catalunya, tinc entès.

Ho és. I el segon més antic d’Espanya! Casa Botín, a Madrid, és el més antic, des del 1725. Nosaltres, Can Culleretes, vam néixer una miqueta després.

Des de quin any això és un restaurant? Hi ha referències del 1740, però segur des del 1786, en aquest mateix local on som ara.

MANÉ ESPINOSA