La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els xilens decideixen si opten per l’anhelada Constitució progressista
Les eleccions constituents tenen lloc al llarg de tot el cap de setmana
Amb una dada n’hi ha prou per exemplificar la injustícia històrica que aquest cap de setmana els xilens reverteixen amb el seu vot: la Constitució encara vigent va ser aprovada en un plebiscit a la búlgara l’11 de setembre del 1980, el mateix dia, set anys després, del cop del general Pinochet contra el govern i la vida del socialista Salvador Allende. Fa quatre dècades, el dictador va ser mesurat: 67% d’aprovació, sense atrevir-se a xifres més bananeres.
Aquella Carta Magna va ser redactada en despatxos i casernes amb un biaix que blindava un sistema economicosocial neoliberal que assegurava que la democràcia, reinstaurada el 1990 sota tutela de Pinochet, es regiria pel lliure mercat a ultrança, incloent-hi drets com la sanitat, educació o pensions.
Fins al 2010 va governar el centreesquerra, però el text fonamental garantia l’anomenat sistema “binominal” al Parlament, que permetia a la dreta pinochetista bloquejar les reformes constitucionals. Tot i així, la pressió social va aconseguir que el legislatiu modifiqués 23 vegades la Carta Magna sota la democràcia, però Xile no va deixar de ser un dels països més desiguals de Llatinoamèrica
malgrat la seva estabilitat econòmica i política. A la pràctica, hi havia un pacte tàcit de l’establishment econòmic i polític, del centreesquerra amb la dreta, per preservar el model de la dictadura pinochetista.
Les mobilitzacions als carrers no van començar fins a l’octubre del 2019, quan va esclatar la revolta ciutadana que va obligar la classe política a canviar el model i la Constitució. Tota la dècada anterior, les protestes sectorials insatisfetes exigint igualtat i gratuïtat universitària, pensions decents, sanitat pública de qualitat, preservació del medi ambient davant l’explotació minera o energètica, o equitat regionalista van anar llaurant un malestar que va acabar explotant i fent-se unànime quan fa tot just dos anys els joves es van negar a pagar quatre cèntims d’euro més al bitllet del metro.
Al referèndum del 25 d’octubre els xilens es van manifestar a la búlgara però democràticament: un 78% va voler enterrar la Constitució de la dictadura i un 79% es va mostrar a favor que el nou text no fos redactat pels actuals i desprestigiats parlamentaris, sinó per una Convenció Constitucional que ahir es va començar a triar en unes eleccions de dos dies, que conclouran avui.
El president liberal Sebastián Piñera va matinar ahir per ser dels primers a votar i va parlar d’“una de les eleccions més importants de la nostra història”. Inicialment oposat a una nova Carta Magna, igual com la coalició dretana governant Xile Anem –on perviu el pinochetisme–, Piñera es va rendir al clamor popular. Tot i així, i davant el fraccionament del centreesquerra en diverses llistes, Xile Anem ha reunit els seus candidats en una sola llista i s’ha enfocat en un objectiu: aconseguir més d’un terç dels 155 constituents, cosa que li permetria bloquejar les reformes progressistes que es van demanar als carrers, ja que els articles de la nova Constitució requeriran dos terços dels escons. Si el bloqueig acaba tenint lloc, la revolta reviurà.
La dreta s’aglutina en una sola llista i pretén aconseguir un terç de la cambra per bloquejar les reformes