La Vanguardia (Català-1ª edició)
Yolanda Díaz rectifica el rumb
La vicepresidenta agafa les regnes de l’espai confederal d’Unides Podem mentre la formació d’Iglesias emprèn un difícil trànsit
La vicepresidenta de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha pres el timó de l’espai confederal d’Unides Podem i els seus aliats. Sense ambigüitats. I l’ha pres per marcar un rumb nou en l’era post-Iglesias de què va informar el grup confederal aquesta setmana: va anar al Congrés, secundada dels ministres d’Unides Podem, per dibuixar davant els diputats de la formació lila les fites d’aquesta singladura que tindrà un to nou. Encara que no militi ni tingui responsabilitats orgàniques en cap dels partits que formen l’espai confederal, Díaz no ha triat un lideratge per inèrcia, una capitania tàcita, sinó un comandament assumit i explícit per a un acompliment amb un caràcter nou.
Aquesta acció política suposa una rectificació dels tons del lideratge exercit aquests anys per Pablo Iglesias, molt condicionat per la seva pròpia personalitat, desafiador i pugnaç –vital el 2019 per sobreviure–, i Díaz advoca per impregnar-la de la que, en darrer terme, ha estat la seva empremta en la cartera de Treball: endolcir el to, fer-lo aterrar en la consecució de millores materials per a les grans majories socials, tancar l’esquerda de desconfiança institucional, apartar-se de la brega tuitaire i transmetre calma a la ciutadania. Ho va expressar dimecres als diputats: “La política de Twitter transmet tanta ansietat que crec que davant aquest malestar social i aquesta distància nosaltres hem de generar assossec i tranquil·litat, això és el que fan els dirigents grans: donar tranquil·litat i assossec a la nostra gent quan tenen por i estan patint”. Díaz no va fer cap temptativa d’impugnar el mandat d’Iglesias; ben al contrari, es va mostrar “orgullosa i agraïda” de la tasca de l’exvicepresident –“Hem fet història”, va subratllar, “i continuem fent història: aquest espai va a totes”–, però sí que va fixar reptes més ambiciosos i silents per a aquesta fase de la legislatura. I va donar instruccions: “Nosaltres no som gent de soroll (...) Ens hem de reconnectar amb la gent que està patint, aquesta és la missió principal”. Díaz, que ha aconseguit consensos en el marc del diàleg social amb una actitud conforme al seu tarannà, evitant el frontisme amb què la imatge polaritzadora d’Iglesias envoltava el procés polític, vol estendre aquesta manera de fer. Feminitzar, va dir, perquè soroll i ansietat, va explicar, són fruit d’una concepció masculina de la lluita política.
Va exigir treballar de valent, proximitat als humors socials, i va obrir un front nou, una connexió amb el canvi de paradigma mundial: “Ha canviat el sentit comú d’època i en aquesta conversa per a un nou contracte social hem de dialogar amb totes les administracions, la nord-americana, l’OIT, la UE (...) això és clau”. Perquè, en el fons, sosté Díaz, Unides Podem és impulsor de les polítiques que la pandèmia ha convertit en “el nou sentit comú d’època”.
Aquest acte polític, en què va participar secundada dels ministres Ione Belarra, Irene Montero, Alberto Garzón i Manuel Castells i del president del grup parlamentari, Jaume Asens, suposa un gest de comandament que ofereix un paraigua al procés intern que ha d’emprendre Podem per dissenyar la nova etapa. No és casualitat que, alhora que Díaz parlava als diputats, es produïen posicionaments interns però públics davant la candidatura de continuïtat de Belarra, que incorporarà, a més de la ministra Montero, bona part de l’executiva anterior. Qui va ser responsable del departament legal de Podem, Gloria Elizo, fins que Alberto Rodríguez, secretari d’organització que aquesta mateixa setmana ha anunciat que no continuarà a l’executiva, va emprendre la renovació total del departament –un procés que va derivar en contraatacs com l’anomenat cas Calvente– , apareixia a les pàgines d’El País per expressar-se contra l’assemblea ciutadana en marxa: “Si algú creu que n’hi ha prou amb una llista oficial, mitja dotzena de càrrecs públics i un eslògan en un web per recuperar aquell compromís és que no ha sentit mai el que significa compartir-lo”, escrivia. Ni Elizo ni cap altre exmembre de l’executiva ha anunciat llista alternativa a la de Belarra. Però la tendència de Podem a la centrifugació és coneguda. També en aquest àmbit la determinació amb què Díaz ha assumit el comandament pot ser clau. Podem no havia tingut mai una autoritat simbòlica externa, i avui pot ser una assegurança de vida en la delicada hora de la successió.
La vicepresidenta no ha optat per un lideratge tàcit sinó explícit, i ja ha dictat les noves línies polítiques