2011-2021: el 15-M deixa un país diferent, també del que va somiar

reacció quan els EUA han vist les orelles al llop. El llop trumpista.

“Han estat els anys de Trump, el que han implicat i el que poden implicar en el futur, un fet que ha provocat que Joe Biden estigui liderant un canvi de diagnòstic global. Ha vist que aquesta desigualtat no pot continuar, perquè afavoreix una emergència del populisme que fa perillar el mateix capitalisme. Per això està fent un programa que ni amb Sanders”, exclama Oliver. Allà hi ha la injecció de cinc bilions de dòlars, finançats en part amb l’augment d’impostos a les grans fortunes (feia 30 anys que no passava) o l’impost mínim de societats global que Biden ha posat sobre la taula.

“No és tant una resposta al 15-M o a l’Occupy, sinó al populisme. Si als EUA hi ha una resposta clara, Europa hi és més reticent. El que sí que és evident és que la intervenció pública en aquesta crisi [la pandèmia] ha estat molt superior a l’anterior. Sembla que s’han après les lliçons, tot i que cal veure què en queda a llarg termini”, diu Oliver.

La cresta no és l’únic que ha perdut Borotau en deu anys. “He assumit que hi ha moltes coses que escapen als individus, per més organitzats que estiguin, que hi ha regles del joc intocables”. Amb tot, sent orgull. “El 15-M va ser el principi d’alguna cosa. Cridàvem democràcia, i no fa gaire en aquest país es va pegar a gent per votar”, reflexiona Borotau, avui independentista.

“Abans volia canviar el món, ara em conformo a canviar el meu barri i la meva ciutat”, resumeix Gándara. Amb 26 anys, dues llicenciatures i a l’atur perquè no li han renovat el contracte de pràctiques a Cuatrecasas, va ser un dels fundadors

de DRY. No ha entrat en cap partit.

Manuel Castells, ministre d’Universitats a proposta de Podem, afirma que el 15-M ha estat “decisiu” per a la política espanyola perquè va trencar el bipartidisme. “D’allà es va formar, indirectament, Podem, però també els comuns, les marees, Equo, Compromís a València o els Anticapitalistes a Andalusia. La seva influència va provocar una crisi al PSOE, que es va acabar movent a l’esquerra gràcies a la iniciativa de Pedro Sánchez. Així van arribar la moció de censura contra el corrupte PP i el govern de coalició més progressista d’Europa”.

“És una lliçó fonamental per als que descarten la influència dels moviments socials perquè no prenen el poder. Prenen les ments, que és el més important, i a mitjà termini (o curt, en aquest cas) indueixen transformacions polítiques”, reivindica el ministre.

Malgrat que vivia a Califòrnia, Castells ja estava de vacances i va poder participar en assemblees de Barcelona i Madrid. “Em va fer sentir que la depressió econòmica i psicològica d’aquest país no era irreversible. Vaig sentir un vent de llibertat, com el que havia sentit quatre dècades abans el Maig del 68”, rememora.

El sociòleg Jordi Borja també va viure el 68 francès, exiliat per la seva militància comunista, però considera que el 15-M va ser “poca cosa”. “De consignes polítiques molt elementals i concretes”, afegeix, “com ara no pagar màsters o tenir feina quan s’acaba la carrera”. “D’aquella massa n’ha quedat una minoria polititzada, amb algun polític brillant, i un Pablo Iglesias que hauria pogut ser un gran líder si hagués tingut menys pressa”, tanca.

Sí que hi ha hagut, coincideixen alguns dels entrevistats, un canvi cultural: “El nivell de tolerància amb la corrupció és un altre. Sense el 15-M seria impensable que Joan Carles I avui tingués tres causes obertes”, apunta David Fernàndez.

Ismael Peña-López, avui director de participació ciutadana de la Generalitat i una cara del 15-M a Barcelona, és vehement: hi ha “un punt d’inflexió molt clar” sobre qualitat democràtica, transparència, participació, rendiment de comptes o lluita contra la corrupció. L’avenç més gran ha tingut lloc als ajuntaments, subratlla.

“Rodrigo Rato no hauria anat a la presó. Avui no tindríem lleis de transparència a mig Estat. Els partits han implementat primàries i incorporat independents. A Catalunya es fan cent pressupostos municipals participatius cada any”, enumera. Queda molt per fer, admet, però no s’ha d’infravalorar l’èxit: “És una transformació que requerirà una o dues generacions, però que difícilment és reversible. Potser no som tan transparents ni participatius com volia el 15-M, però ningú no s’atreveix a dir que això no és important”, afegeix Peña-López.

Amb tot, reconeix que la institucionalització ha estat “incompleta”. Per la resistència de l’establishment, però també per les dificultats del mateix moviment. “Podem no ha sabut veure que és molt més efectiu intentar transformar les institucions que combatre-les. Colau ho ha llegit més bé, o Kichi a Cadis”, raona.

“El 15-M es va saber transformar. Des de les places ja vam ser conscients de la gran energia que hi havia. D’allà sorgeixen catalitzadors, per àmbits, però units per lligams de transparència, amb treball en xarxa, lideratges distribuïts... És la forma de lluita en l’era digital”, recull Simona Levi, activista pels drets digitals i creadora del Partit X.

Molt més escèptic és Félix Ovejero, professor de Filosofia Política de la UB, que aleshores va signar el 50 40 30 20 10 0

Treballadors amb contracte temporal

De 16 a 24 anys

De 16 a 24 anys 2009 manifest Joventut sense futur. Malgrat que reconeix assoliments al 15-M (“un avís a la classe política que són servidors públics, una reclamació de control, un afany d’austeritat”), el veu carregat d’ingenuïtats. I li retreu el populisme: “Aquella cosa de ‘jo soc el portaveu del poble’ i el ‘no em representen’... Bé, potser no tenen una representació òptima, però això no vol dir que tu representis ningú. Seria interessant saber qui va omplir places i quants eren. Els treballadors no en van ser els protagonistes”.

“És decebedor que ni tan sols el govern més progressista de la història pugui regular el lloguer. Què han de pensar els que els han votat? Si no és allà, on es canvien, les coses? –qüestiona Fernàndez. La política pot posar límits a l’economia?”.

Fins a la irrupció de Vox, Espanya era una excepció a Europa. Li deu al 15-M, afirma Peña-López: ha estat un “mur de contenció”. “Un dels motius pels quals a Espanya s’ha endarrerit l’entrada del totalitarisme és que hi va haver una alternativa institucionalitzada. Mentre a Europa la gent abandona la política per entrar en l’antipolítica, a Espanya es fa un gir únic. El ‘no ens re

“Biden ha vist que aquesta desigualtat no pot continuar, perquè afavoreix el populisme”, opina Josep Oliver