Repetir eleccions serviria de poc

Potser el principal ensenyament que es desprèn de l’enquesta de GAD3 per a La Vanguardia publicada en la nostra edició d’avui és que unes noves eleccions no canviarien gaire el repartiment de vots a Catalunya i probablement conduirien a un nou intent de formació de Govern entre ERC i JxCat, les dues principals forces independentistes. La reflexió que suscita aquest pronòstic és clara: repetir eleccions serviria de poc i, a més, prolongaria innecessàriament aquest llarg interregne sense govern a Catalunya, al qual ens aboquen les baralles fratricides entre els dos partits esmentats.

Segons aquesta consulta, si ara se celebressin nous comicis, tornaria a guanyar el PSC, que passaria del 23% dels sufragis i dels 33 escons obtinguts el febrer a un percentatge del 25,4% i 36 diputats. Amb aquest triomf no n’hi hauria prou, tot i això, perquè els socialistes formessin govern. Entre altres motius perquè les expectatives d’ERC i de JxCat també avancen. Els republicans passarien del 21,3% dels vots i de 33 escons al 22,2% i 35 escons. Al seu torn, els de Carles Puigdemont passarien del 20% i els 32 diputats al 20,8% i 33 diputats.

Aquests tres partits creixen. Però els socialistes ho fan més, ja que augmenten gairebé dos punts i mig, mentre que el creixement de les altres dues formacions no arriba a un punt. Aquests augments dispars podrien interpretar-se com un càstig a ERC i JxCat, que s’han demorat estèrilment en les negociacions per a la formació d’un Govern, que han trencat les negociacions i que semblen incapaços d’assolir un grau mínim d’entesa per afrontar la legislatura i els gravíssims problemes causats per la pandèmia, sobretot els efectes sanitaris i econòmics.

La semblança, sempre segons l’enquesta de GAD3, en la marxa d’ERC i JxCat s’esvaeix quan es tracta de la valoració dels líders d’aquestes formacions. Mentre la de Puigdemont

Dos de cada tres enquestats qualifiquen la situació política catalana de dolenta

ha descendit en pocs mesos de 3,8 a 3,3, la de Pere Aragonès ha pujat de 4 a 4,4. (La d’Oriol Junqueras ha baixat de 4,9 a 4,6 i la de Laura Borràs s’ha mantingut en 4,2.) Això significaria que els enquestats desaproven la manera de procedir de l’expresident Puigdemont, entossudit des de Waterloo en la confrontació amb l’Estat, de la qual es poden esperar molt pocs resultats, més enllà de mantenir Catalunya en una situació de paràlisi governamental sens dubte irresponsable. També a l’hora d’assenyalar els responsables d’aquesta paràlisi els enquestats segueixen una línia similar. Perquè si bé el 63,1% atribueixen per igual a ERC i a JxCat la culpa de la no-formació d’un Govern, quan se’ls demana que individualitzin la culpa, el 23,4% acusa JxCat i només el 9,6% assenyala ERC.

Catalunya està molt cansada, per no dir extenuada, després de tants anys de procés i de bloqueig polític. La participació en unes noves eleccions no milloraria gaire respecte a les del 14 de febrer en una situació de crisi sanitària molt pitjor que l’actual, en la qual la vacunació convida a tornar a la normalitat. Aquesta fatiga acumulada mina els ànims de la població i no millora l’opinió que té dels qui els han dut a aquest cul-de-sac.

És urgent trencar amb aquesta dinàmica que ha abocat el país a la divisió i la postració. Està molt estesa entre la població la idea que la situació econòmica catalana és dolenta (55,6%) i que la política encara és pitjor (65,8%). Són majoritaris, entre els enquestats, els que opinen que d’aquí un any les coses estaran més bé, cosa que potser alguns interpreten com que estem en camí de millora i d’altres, potser més realistes, com que és difícil anar a pitjor. En resum, el quadre que pinta l’enquesta és més que preocupant. Els qui així ho han pintat han de ser conscients que tenen el país postrat, que les vies explorades fins ara no duen enlloc i que han d’actuar d’una altra manera.