La guerra dels xips

Un dels projectes emblemàtics que la Generalitat ha seleccionat per finançar amb els fons europeus Next Generation EU és el desenvolupament d’un xip, amb patent pròpia, que contribueixi a impulsar la sobirania tecnològica de la Unió Europea. A Catalunya hi ha coneixement, talent i infraestructura per a això, com ja han demostrat els científics del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) que van dissenyar, fa dos anys, un primer prototip, gràcies a les possibilitats que ofereix el supercomputador Mare Nostrum. Va ser un primer pas que ara es vol continuar. La inversió assignada per al desenvolupament d’aquest xip s’eleva a prop de quatrecents milions d’euros. És una quantitat important, però, de fet, aquesta xifra no reflecteix –ni de lluny– la voluntat de pensar en gran que necessita Europa. Té més de simbòlica que altra cosa. La realitat és que per desenvolupar i produir un xip d’última generació tecnològica cal una inversió que oscil·la entre els 10.000 i els 16.000 milions d’euros. Per això la Unió Europea –amb Espanya inclosa– ha de fer una aposta seriosa, ambiciosa i milionària si realment volen aconseguir la sobirania informàtica i digital que geopolíticament necessita com a potència econòmica. El talent existeix. Els diners també, perquè el Next Generation EU té 750.000 milions d’euros per invertir. Només

La Unió Europea ha d’apostar per la seva sobirania tecnològica amb importants inversions

falta voluntat política, cooperació lleial entre els països europeus i determinació.

Actualment la producció de xips avançats –sigles en anglès de processadors consolidats altament integrats– està en mans pràcticament d’empreses de Taiwan i Corea del Sud, ja que tenen una quota del 81% del mercat mundial. La resta és a la Xina i els Estats Units, dues potències que estan incrementant acceleradament la capacitat de desenvolupament i de fabricació d’aquests microprocessadors que s’han revelat indispensables per a tot: ordinadors, smartphones, automòbils, avions, consoles de videojocs, tecnologia mèdica i militar, així com multitud d’instruments i objectes presents i futurs fonamentals per a la transformació digital. Els xips, que a més comencen a escassejar, s’han revelat estratègics per a la competitivitat econòmica i industrial. Però són també claus per a la sobirania tecnològica i per a la seguretat, ja que poden amagar a l’interior nanoelements indetectables per fer-los servir en l’espionatge industrial, boicots econòmics o esquerdes de seguretat militar.

La Comissió Europea ha constatat la vulnerabilitat que suposa no disposar del desenvolupament i la fabricació de xips propis. Ara només falta que dinamitzi els plans necessaris per fer-ho, i Barcelona i Catalunya, i per tant Espanya, s’han de mobilitzar per tenir-hi un paper rellevant.