La Vanguardia (Català-1ª edició)
De metgesses i d’infermers
L’ús del masculí com a genèric de molts oficis i per englobar dones i homes xoca cada cop més a les lectores (i els lectors)
Les societats modernes fa temps que intenten superar les limitacions i els estereotips sobre els rols de dones i homes al món laboral. Totes i tots podem fer el mateix i el llenguatge s’hauria d’adaptar a aquesta realitat, però en català no hi ha el gènere neutre i el masculí es continua fent servir com el genèric que inclou homes i dones. L’ús social, tot i això, ha fet que per a alguns oficis amb majoria de dones s’utilitzi el femení. Així, La Vanguardia ha publicat infinitat de titulars sobre els metges, els científics i els enginyers, però també sobre les infermeres o les treballadores domèstiques.
Nombroses lectores (i algun lector) m’han escrit lamentant que es tracta d’un llenguatge sexista i sol·licitant que el diari utilitzi fórmules neutres. “M’agradaria que si un nen, nena o adolescent llegeix una notícia, inconscientment no assumeixi que dins del personal sanitari les dones són infermeres i els homes metges”, escriu Virginia Valhondo, que afegeix: “Els mitjans de comunicació teniu una gran influència i poder per visibilitzar i canviar certs rols establerts”. Una altra lectora, María Angulo de la Sota, qualifica de “sexista, retrògrad i desactualitzat” un titular que parla d’enginyers per referir-se a tota la professió. “Som cada vegada més les dones enginyeres i tècniques al capdavant de les empreses tecnològiques i de la indústria 4.0”, recalca.
El llibre d’estil de La Vanguardia recull des de fa anys que “el llenguatge periodístic ha de tenir molta cura a no caure en el sexisme” i que “si existeix el nom col·lectiu genèric, és preferible el seu ús per evitar l’etiqueta sexista: el professorat, l’alumnat o els humans”. Alhora, apunta que “en català, el nom col·lectiu coincideix en la majoria dels casos amb el masculí” i “no s’ha d’arribar a elaborar un llenguatge artificial”. Als titulars se suma la dificultat que l’espai és limitat i no caben fórmules que permetrien emfatitzar que s’al·ludeix a homes i dones.
El periodista Magí Camps, membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i que va coordinar aquesta guia per a la redacció, admet que “actualment hi ha molta sensibilitat cap aquest tema” però que si en les informacions es fa servir el masculí com a genèric és perquè així és “com s’expressa” la societat. La funció de l’IEC i la RAE, explica Camps, no és dictar normes i impedir l’evolució de l’idioma, sinó ser “notaris de la llengua que la gent utilitza”. De la mateixa manera, La Vanguardia ha de fer servir el llenguatge del seu temps, alhora que actua de punta de llança en defensa dels avenços socials, entre ells el fonamental de la igualtat entre dones i homes. I la seva principal aportació en aquest sentit és un periodisme com el que fan les seccions del diari i que situen la dona en plena igualtat amb l’home, que celebra cada pas endavant i que denuncia qualsevol retrocés o discriminació. defensor@lavanguardia.es