Apunts sobre la situació laboral

La nostra generació no pot seguir una trajectòria ascendent, assenyalava Juan José Ramos, estudiant de Dret i Ciències Polítiques (UC3) en un debat recent organitzat per la Fundación Friedrich Naumann. Un debat per abordar l’impacte de la crisi en els joves en què es deixaven diverses preguntes sobre la taula, més enllà de l’anàlisi econòmica. “Com definim ara la vida?, Què fem els pròxims deu anys?, Què és una vida vivible?”. Una vida vivible és el que reclamen els joves.

La situació postpandèmia que hauran d’afrontar –amb una taxa d’atur d’un 40% en els de menys de 25 anys, un abandonament escolar d’un 17% i un accés difícil a l’habitatge– no arriba sota l’impuls de la covid, sinó que plou sobre mullat. L’escenari ja era dolent, analitza Pere Soler, director del màster interuniversitari en Joventut i Societat, “fa anys que els joves s’estan movent en un context de precarietat en l’àmbit laboral, en l’accés a l’habitatge en un sistema econòmic que els té arraconats fins als 30, 35 anys”. Això passa als que estan preparats, perquè els que no ho estan ho tenen pitjor, recalca.

Segons Soler, professor de la Universitat de Girona (UdG), la generació actual de joves que es volen encaminar cap al món laboral és la que més trigarà a trobar un lloc estable. S’endarrereix així la construcció d’un projecte de vida, augmenta la dificultat per crear-lo en un context d’incertesa sobre quan ho podran fer. I amb la incògnita de si realment ho aconseguiran.

Anna Clua, de 21 anys, estudia 4t de Ciències Polítiques (UPF) i aquest any acaba el grau. Amb el paisatge que deixa la pandèmia i les poques possibilitats de trobar una feina sòlida, explica que el curs vinent ella i molts companys estan pensant a matricular-se en algun màster. “No estarem sense fer res”, una frase que defineix l’angoixa de llicenciar-se. Aquest curs 2020-2021 les universitats catalanes han registrat un rècord històric en matriculacions. La vicerectora d’estudiants de la UB, Marta Ferrer, confirma l’augment d’informació per al pròxim curs. “Hi ha interès, només la presencialitat els genera dubtes”, apunta.

Clua treballarà de monitora de nens a l’estiu i al setembre intentarà buscar una feina a mitja jornada, “com a becària, o si no al menjador d’alguna escola”. Creu que les classes en línia han suplert la presencialitat, però sent que s’ha perdut pluralitat als debats. El seu somni és treballar en l’àmbit de la comunicació política, viure al seu poble (Gandesa) i formar una família.

El difícil accés a l’habitatge ja era un problema abans de la pandèmia, que ara s’intensifica. La

Sector serveis: és el que més impacte rep de la crisi, i respecte al 2019 la proporció de joves ocupats en aquest sector ha caigut

4,1 punts (4t trimestre del 2020). En canvi, la proporció de joves empleats en la construcció ha crescut

0,9 punts, i en l’àmbit de la indústria també ha pujat 3,2 punts.

L’atur impacta en les persones amb més baixa qualificació: creix 16,4 punts percentuals en la població amb només estudis obligatoris i un 6,7 en els que tenen estudis postobligatoris o superiors.

Més de la meitat de les persones joves estudien. La concatenació de crisis econòmiques estimula la formació. Respecte al 2019, els joves que estudien han passat d’un 51% aun 54%.

PROBLEMES ABANS DELS 35 Precarietat laboral, dificultat en l’accés a l’habitatge, exclusió de l’espai públic

MARXAR DE CASA El 2020 un 18% es van emancipar, molts menys que el 2007, quan van arribar a un 33%