El grup i la immunitat

L’abril del 2020 vaig escriure sobre la immunitat de grup. Aleshores no teníem vacunes contra la covid. Per arribar a l’estat d’“immune” hi ha dues vies principals: patir la infecció i recuperar-se’n o rebre una vacuna efectiva contra la malaltia.

Alguns països, com ara la Gran Bretanya, debatien la possibilitat de “permetre” que la infecció continués la seva evolució natural infectant com més gent millor per mirar d’aconseguir ràpidament la immunitat de grup. La vacunació és evidentment la millor opció a considerar. La immunitat de grup escala els efectes de la immunitat individual fins al nivell poblacional. Hi ha protecció indirecta de la població susceptible gràcies al volum elevat de població immune. Quan això passa, l’epidèmia o pandèmia finalitzen. Si ens vacunem en una proporció elevada, les persones que no es poden vacunar o que no responen bé a la vacunació, com les que pateixen malalties immunosupressores o els nounats, poden acabar protegits indirectament pel “grup”.

El debat sobre la possibilitat d’arribar a la immunitat de grup s’ha reactivat. Els noms són importants: no fem servir el terme immunitat de ramat, traducció literal de herd immunity ,un concepte que prové d’estudis veterinaris duts a terme a l’entorn d’una malaltia del bestiar a començaments del segle passat. La denominació adequada en la salut humana és immunitat de grup.

Hi ha limitacions. Per aconseguir una immunitat de grup estable, la immunitat generada per les vacunes o la infecció ha de prevenir la transmissió del virus i no només les formes greus de malaltia. Dades preliminars indiquen que amb les vacunes actuals reduïm significativament la transmissió, però no la bloquegem prou.

La immunitat de grup també depèn de la durada de la immunitat individual. En la covid és gairebé segur que aquesta immunitat no durarà gaire més enllà d’uns quants mesos o pocs anys. Caldrà revacunar-se. Si la distribució de les persones immunes en una població no és homogènia, també es compromet la immunitat de grup. Algunes variants del coronavirus introdueixen més dubtes, si acabessin comprometent parcialment l’efectivitat de les vacunes.

En resum, la immunitat de grup no s’ha de veure com un nivell d’immunitat en què “estem totalment segurs”, sinó com un nivell d’immunitat en què “estem bastant més segurs”. És probable que en un futur immediat el virus es converteixi en endèmic i periòdicament n’hi hagi casos, i fins i tot brots localitzats ocasionals. Caldrà aprendre a conviure amb la covid reduint el risc de contagi, evitant al màxim les formes greus de la malaltia i mantenint el sistema sanitari en funcionament normal. És el que s’anomena el control funcional de la pandèmia. Per aconseguir-lo, solidaritat, prudència i vacunació. O, alternativament, vacunació, prudència i solidaritat. @ToniTrilla