Les claus del control de l’epidèmia

La vacunació millora tots els indicadors, però encara queden esquerdes per tapar

L’epidèmia de covid va clarament en descens a Espanya. La consellera de Salut, Alba Vergés, va afirmar divendres que, si continua així, és molt improbable un rebrot. La vacunació ja impacta positivament en tots els indicadors (incidència, hospitalitzacions, morts), creuen els experts. Però, per mantenir el control i acabar de doblegar el virus encara cal vacunar més i tenir en compte diversos factors.

Alleujament quan els de 50 anys estiguin vacunats

“Veia la meta a immunitzar els més grans de 60 anys i gairebé està assolida, però en anar protegint els grans, ha baixat l’edat dels ingressats a l’uci. Crec que podrem estar bastant tranquils quan estiguin vacunats els més grans de 50. Són unes setmanes més”, indica Magda Campins, cap d’epidemiologia de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona.

Un 90% dels espanyols de més de 60 anys ja porta una dosi, segons el Ministeri de Sanitat. Gairebé un 44% les dues, però pocs entre els 60-69 anys, ja que la segona injecció d’AstraZeneca es posa al cap de tres mesos. Falta immunitzar més aquest grup així com el de 50-59, que s’ha començat a vacunar massivament. En 10 autonomies ja s’han posat una injecció entre un 21% i un 26% d’ells. Els de 40-49, que seran els següents i són molts, tampoc no es lliuren del risc de malaltia greu.

Ingressos a edats més joves Aquest maig, les hospitalitzacions baixen ràpid. A Catalunya, hi havia ahir 550 pacients de covid menys que el dia 2. Han baixat quasi a mil (1.082). No passava des del 14 d’octubre (1.072). La reducció es deu a la protecció vacunal dels grans. Però compte amb els qui encara no s’han injectat: segons Salut, hi ha més ingressats amb menys de 40 anys (13,3%) que de més de 80 (12,7%). Un 21,9% tenen entre 60 i 69 anys i 900 700 500 300 100

FONT: un 19,1%, entre 50 i 59. A les ucis hi ha sis vegades més pacients menors de 49 anys (23%) que de més de 80.

Ucis: per fi es buiden

L’equip Biocomsc de la Universitat Politècnica, liderat per Clara Prats i que analitza l’epidèmia, va observar que a les ucis sí que hi va haver quarta onada, tot i que el pic va pujar poc perquè l’ocupació ja era alta, no va baixar de 392 ingressats al març a Catalunya. Les ucis es van estancar en uns 500 pacients durant 20 dies. L’última setmana s’ha accentuat el descens, en ingressar menys persones de 60 i 70 anys amb patologia prèvia que complica la covid. Fins i tot a Madrid, amb xifres sempre més altes, baixa la d’hospitalitzats (1.359 ahir ) i la de crítics (467).

Camí de la mortalitat mínima

La mortalitat baixa, per fi, a l’emmalaltir de forma greu menys persones, protegides per la vacuna. Ja es va veure primer a les residències i s’ha estès. Biocomsc va analitzar que a la quarta onada va començar a pujar la mortalitat, però de seguida es va frenar, quan abans era l’últim indicador a baixar. Si a la segona onada es va arribar a 70 morts diàries de mitjana a Catalunya per la covid i a la tercera, a 80, fa un mes que no es passa de 20. Des del dia 6, dels 15. El dijous n’hi va haver una, divendres cap, amb dades provisionals. No es veia des del setembre. Al juny i juliol n’hi va haver dues, quatre al dia.

Es podrà arribar a les zero morts gaires dies? Aquest any, potser sí, amb la vacunació. Però no abans que estiguin injectats els més grans de 50 al juny. A les residències ja hi ha molts dies sense morts des del març. I als hospitals ho han vist també amb malalts trasplantats i oncològics vacunats, explica CamEs pins. En les edats més joves, encara que s’hospitalitzin, és molt baixa la mortalitat, perquè poques persones tenen patologies prèvies. La caiguda de la mortalitat és espectacular aquesta setmana a Espanya, amb la meitat de morts (115) entre dilluns i dijous que una setmana enrere. En set dies hi ha hagut 246 morts, cinc vegades menys que fa tres mesos.

Incidència: lluny d’Israel Catalunya ha baixat dels 1.000 casos al dia de mitjana, quan n’hi va haver 5.000 als pics de la segona i tercera onada. Són xifres que no es donaven des del juliol i l’agost. La incidència a 14 dies és de 203 casos per 100.000 habitants, 191 segons les dades de Sanitat. La mitjana espanyola és de 162, la meitat que la de França, però encara lluny dels 49 casos de Portugal o els 20 d’Israel. Només la Comunitat Valenciana i les Balears s’hi poden equiparar.

veu improbable una pujada important de casos. Però el virus encara circula. Biocomsc estima que hi haurà transmissió fins que s’arribi a un 70% de població vacunada. Fins i tot llavors, diu Campins, no desapareixerà, continuarà causant infeccions, algun brot, es podrà intensificar a l’hivern.

Biocomsc ha calculat quin increment de casos seria assumible ara a Catalunya, sense que se’n ressentís de nou el sistema sanitari i sense que s’hagués de tornar enrere en les restriccions d’activitat i mobilitat. Estima que es podria tolerar fins a una taxa de transmissió (R) d’1,1 o 1,2 (ahir era de 0,8). El que cal evitar, avisa, és una explosió de casos i això obliga a controlar encara la interacció social massiva o en espais tancats, sense distància ni mascareta.

Encara calen les mesures

Cal desescalar a poc a poc, a mesura que avanci la vacunació, insisteixen els experts. “No podem equivocar el missatge del final d’estat d’alarma i veure-ho com la fi de l’epidèmia. El virus continua circulant i no hi ha prou població vacunada encara”, subratlla Campins. Vol veure si les properes setmanes augmenten els casos per les sortides massives. Un 47% dels contagis d’ara es donen entre menors de 40 anys. El factor bon temps pot ajudar que hi hagi més activitat sense disparar-se la incidència, si es fa a l’aire lliure.

Variants, el risc més gran

Per a Magda Campins, que s’estengui una nova variant del virus és el risc més gran que hi ha de marxa enrere, i fins i tot, de revacunació. A la Gran Bretanya, ja es veu un repunt de casos en algunes àrees, quan amb prou feines han començat a desescalar. Se’n culpa la variant índia i s’estudia si alterar la vacunació, accelerar les segones dosis dels més grans i vacunar més joves en àrees on la incidència creix. Per això Campins pensa que encara no es pot dir amb rotunditat que l’epidèmia estigui controlada.