La Vanguardia (Català-1ª edició)
Més desallotjats que en l’adeu al toc de queda de dissabte passat
“Ens ha costat molt esforç arribar fins aquí –va dir el tinent d’alcalde, una mica amb cara llarga–, i ara no podem fer passos enrere. Hem vist algunes actituds que considerem preocupants. La ciutadania i els qui ens visiten volen gaudir de Barcelona, però evitant les concentracions, posant-se la mascareta, respectant les distàncies...”.
Però com anava a abdicar la llauna de cervesa de mig litre, així de sobte, després d’un any de regnat, de creixent protagonisme. s La coneguda en altres temps d’una manera despectiva com la yonquilata, aquella més aviat circumscrita a ambients durs, és avui dia el producte estrella en un munt de colmados, l’ànima de la nova festa barcelonina, un article en aquests moments transversal i multigeneracional a què durant els últims mesos es van aficionar nois amb crestes de colors, pares de família de barris residencials, joves de bé que els agrada maquillar-se amb molta profusió abans de sortir de casa... La llauna de mig litre triomfa a Gràcia, al Raval, a Sant Antoni...
De fet, alguna cervesera la distribució de la qual per aquestes latituds no va ser mai majúscula en va reforçar últimament la presència a les lleixes més privilegiades de les neveres transparents de les botigues i, a més, va arrencar una petita guerra de preus. Noranta cèntims per mig litre de birra? El molt intens tragí de llaunes als colmados de tot Ciutat Vella dijous a la nit va ser molt significatiu.
A més, els llauners estan tornant al centre de la ciutat, alimentant la festa una vegada tanquen els colmados i els cambrers recullen les terrasses, amb les motxilles ben carregades. Cervesa, beer, cervesa, beer... Com antigament, com la cançó que d’aquesta manera van titular Las ruinas ja fa deu anys: “Aquí viene mi only consuelo, cerveza beer a solo un euro. Dona’m dos, I say to the paki...”. Sí, els preus són els mateixos que una dècada enrere.
Els venedors ambulants de llaunes de cervesa són un dels col·lectius que ho han passat més malament durant l’últim any. Com els manters, com els venedors de pareos, com els conductors de bicitaxi... Com tantes altres indústries auxiliars del turisme. Durant la major part de l’estat d’alarma uns quants llauners es van dedicar bàsicament a apostar-se en alguna cantonada, cada dia, al Raval, al Gòtic, a l’Eixample, poc abans de les deu de la nit, mirant d’aprofitar aquells primers quarts d’hora entre el tancament de colmados i llocs de menjar per emportar i el moment que els policies deixaven de mostrar-se tan comprensius amb els qui eren pel carrer. “Ara es
LA TORNADA DELS LLAUNERS Les concentracions a les places atreuen els venedors ambulants de cervesa
A L’ESTIL DE CADA BARRI Al Raval posen música electrònica i a Sant Antoni sopen pizzes
ven més, una altra vegada –detalla un d’aquests venedors ambulants, oferint les seves llaunes–, però la policia ve de seguida i cal anarse’n de pressa a un altre lloc, a una altra plaça, abans que arribin”.
Els altaveus encaixats en carretons d’anar a comprar a fi de traslladar-los amb més facilitat són un altre dels elements que a poc a poc s’obren pas al renovat i revitalitzat botellot barceloní, sobretot pel Raval, especialment als voltants del Macba.
Uns joves francesos que ballen al so d’un ritme electrònic al pati del CCCB expliquen que no, que no són uns de tants compatriotes seus que aquests dies s’acosten a la capital catalana a fer una gresca llampec, que ells viuen aquí. “Al carrer s’està bé, millor que a les terrasses, al carrer passen coses, et creues amb la gent”. “I a les terrasses ets en una bombolla, a la teva taula, i la gent ja està cansada que no passi res, la gent té ganes de festa de debò”. El que els passa, agreguen, és que la festa clandestina on tenien previst anar va vendre totes les entrades de manera anticipada. I no entren en més detalls.