La Vanguardia (Català-1ª edició)
Hermitage: acord a tres bandes o un solar per a l’eternitat
Evitar la judicialització del cas només serà possible si hi ha una alternativa assumida per l’Ajuntament, el Port i, sobretot, els promotors del museu
La pròrroga d’un mes, que el Port de Barcelona va concedir a l’Ajuntament, a petició d’aquest organisme, per provar de trobar una solució pactada al conflicte a l’entorn de la construcció d’una sucursal del museu Hermitage en terrenys de la nova bocana, ha superat la seva primera meitat. Tot i que les molt discretes converses entre les tres parts (el Port, el Consistori i els promotors de l’equipament) s’han intensificat els últims dies, la data del 26 de maig, en què hi ha previst que es torni a reunir el consell d’administració del Port, ja és a tocar i el penúltim capítol del contenciós que va començar fa nou anys encara està sense escriure’s.
O un acord entre les tres parts sobre quina mena d’instal·lació col·locar a la nova bocana del port o un solar per a l’eternitat. L’anterior disjuntiva sintetitza la interpretació més realista del moment pel qual travessa el procés de l’Hermitage barceloní.
Diverses fonts que ha consultat La Vanguardia donen per fet que si l’alternativa que planteja l’Ajuntament a la construcció de la sucursal del museu de Sant Petersburg no agrada als promotors i inversors, o si es pretén imposar-la a la seva esquena, aquests col·lectius portaran amb tota seguretat el cas als tribunals des de l’absoluta convicció que tenen uns drets adquirits –la concessió concursal– que la justícia no podrà obviar. En tot cas, la via de la judicialització, que no beneficia cap de les parts, suposaria, segons els experts consultats, entre tres –un termini excessivament optimista– i set anys de litigi. Una eternitat. I, mentrestant, un solar immobilitzat en un privilegiat enclavament de Barcelona, una cosa que és difícil de justificar i d’entendre en una ciutat que aspira a ser un referent en tantes coses i que, ara més que mai, necessita palanques de reactivació econòmica.
Fa uns dies el diari Ara publicava una molt ben documentada informació sobre una possible alternativa a l’Hermitage. Es tracta de l’European Urban Tech, definit com “un centre de referència internacional per abordar la transformació ecològica i tecnològica de les ciutats”. Una bona iniciativa, que atendria els desitjos de l’alcaldessa Ada Colau –que no es fes l’Hermitage– i en què estaria implicada, entre d’altres, la Barcelona Tech City, i que els seus promotors perfilen d’un temps ençà. Una alternativa que, en tot cas, no està pensada específicament per instal·lar-se al solar de la nova bocana del port. I que, sobretot, no sembla que pugui ser atractiva –i lucrativa– per als qui hi volen situar la franquícia museística
Des que van arribar al poder aviat farà sis anys, els comuns sempre han rebutjat categòricament el projecte de l’Hermitage, que sí que té el suport de l’autoritat
Una alternativa al projecte que rebutja l’alcaldessa es perfila en l’àmbit cultural i amb un segell barceloní
portuària i que, malgrat els intents d’una part del govern municipal per fer veure el contrari, és vist de bon ull per un sector important del teixit associatiu i comercial de la Barceloneta.
En les converses en marxa per provar de trobar una solució s’ha esbossat una altra opció que implicaria una important institució cultural de la ciutat, que donaria un segell més barceloní al futur equipament i que, sense renunciar-hi, diluiria en certa manera la marca Hermitage fins i tot mantenint un destacat espai expositiu. Ara per ara no se saben gaires detalls més d’aquesta opció B, tot i que salvant distàncies –enormes– hi ha qui la compara amb un Lincoln Center de Nova York a petita escala.