La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Estar acompanyat és un dret”
Ningú no hauria d’estar sol si troba a faltar la companyia. Sobre el paper s’hi poden posar poques objeccions a aquesta premissa, d’una lògica aclaparadora. Però la realitat és molt diferent. La solitud és una pandèmia, la més silenciosa, que ha trobat el seu millor caldo de cultiu en les particularitats pròpies de la societat actual. Són moltes les persones que passen per aquest món, o hi acaben els seus dies, sense tenir ningú a prop. I no és per una tria de vida buscada.
Diversos estudis sobre el tema alerten de danys irreversibles, tant físics com psicològics, entre les persones afligides pel mal de la solitud. Malaltia que la pandèmia per la covid ha disparat. Una dels treballs més complets sobre els efectes de la solitud no buscada es va publicar al Regne Unit. Després de la seva publicació es va crear el Ministeri de la Solitud. Calia ajudar amb urgència els nou milions de britànics que van confessar en una macroenquesta que se sentien sols freqüentment, o gairebé sempre.
I és per aquest motiu, precisament, el de posar fi a la solitud no buscada, que a Barcelona ha nascut el DA+ (Dret a l’Acompanyament Afectiu). Es tracta d’una iniciativa pionera en l’àmbit mundial que no estalvia il·lusió ni coratge en el plantejament dels seus objectius. Parteixen d’aquesta premissa, de lògica aclaparadora sobre el paper, referida a l’inici d’aquest article. “Totes les persones tenen dret a relacionar-se i a ser tractades amb afecte. A sentir-se acompanyades i que aquesta relació, entre iguals, sigui afectiva: lliure, bilateral, directa, respectuosa i consentida”. Però no es conformen només a dir-ho.
La gent que hi ha al darrere d’aquest projecte no són dels que busquen només la foto per quedar bé davant la galeria. DA+ s’ha proposat –hi treballen des de fa mesos , tot i que, fins ara, no s’havien presentat en societat– un objectiu ambiciós. Estar acompanyat, quan no es vol estar sol, ha de ser reconegut com a dret humà universal.
Una de les ànimes d’aquesta croada és Maurici Blancafort, advocat i voluntari d’Amics de la Gent Gran des de fa més de trenta anys. És, a més, un dels fundadors i coordinador de Som Base, el motor que ha posat en marxa els engranatges de DA+. Aquella associació va néixer a Barcelona a finals del 2017 “amb la vocació d’influir en les polítiques que afecten les persones”, recorda Blancafort. Amb una lliçó molt apresa: “Sabem que l’acció social no sempre és suficient per canviar la societat –continua dient – i que la majoria de vegades es necessita de la implicació dels polítics”.
I en això estan treballant els impulsors d’aquesta proposta –un dels primers suports incondicionals el van trobar en el senador català Josep Lluís Cleries– que clama perquè tots els éssers humans d’aquest planeta estiguin protegits per un dret universal que els garanteixi un acompanyament afectiu quan pateixin el mal de la solitud. Amb una visió molt àmplia de com ha de ser aquesta companyia.
“Cal obrir diferents canals relacionals, des de virtuals a físics”, apunta Blancafort. Ningú no hauria d’estar sol i això val per a tothom, des del ciutadà més benestant fins als sensesostre o els immigrants que busquen una oportunitat en un nou món”, afegeix el coordinador de Som Base. Consideren que és just que l’acompanyament afectiu se sumi a aquesta llista d’altres drets fonamentals, com el de la mort digna, una feina, l’habitatge, etcètera.
Compten ja amb molts suports: Amics de la Gent Gran, Avismón, Càritas, Creu Roja, Fundació Roure, Pere Tarrés, Fundació Mémora, les federacions FATEC i FCV, Tercer Sector...
El camí per assolir aquest objectiu no serà fàcil. Ho saben molt bé els impulsors de DA+. Però no serà pas per falta de constància. I aquesta tasca comença a donar els seus fruits. El mes d’abril l’Ajuntament de Barcelona va aprovar en ple una Declaració Institucional de reconeixement del DA+. S’ha volgut fer el primer pas a Catalunya, “perquè la iniciativa ha nascut aquí”, diu Blancafort. Ara s’espera que tots els grups del Congrés aprovin, per unanimitat, una proposició no de llei (PNL). Un tràmit imprescindible per poder anar a l’ONU i aconseguir que el dret a no estar sol tingui un reconeixement universal.
La solitud és una de les pandèmies més silencioses de la nova era; DA+ vol posar fi a aquest mal
La solitud
La implicació dels polítics és clau en aquest projecte i ja s’ha aconseguit portar el debat al Congrés
www.daplus.org
durante la Segunda República va ser un altre gran èxit que va animar molts lectors a fer el pas i subscriure-s’hi.
Menció especial al contingut que ens facilita la vida: Cómo ahorrarse dinero en la declaración de la renta, ¿Qué se podrá hacer tras el estado de alarma? o ¿Cuándo me toca vacunarme? van donar lloc a tantes subscripcions com les anàlisis. Això és clau per entendre que un mitjà és molt més que informar sobre els fets, és també un manual d’ajuda per al dia a dia.
El model de subscripció digital és imprescindible per millorar la proposta informativa de La Vanguardia: podcasts, vídeos o infografies
MÉS ENLLÀ DELS FETS La informació és important, però la interpretació és essencial
L’AGRAÏMENT El contingut exclusiu premia els lectors més fidels de la nostra capçalera