La Vanguardia (Català-1ª edició)
Resar per polítics tòxics
Ala interessant novel·la L’ombra del pare del polonès Jan Dobraczynski (Paraula) sobre Josep de Natzaret, l’autor posa en boca de la Verge Maria la frase següent: “Ja que ha fet tantes coses dolentes cal resar molt per ell”. Era la resposta als comentaris sobre les maldats i assassinats comesos per Herodes.
La Verge és la perfecció de la qual tan lluny quedem els humans com nosaltres, però una característica dels que segueixen Crist és resar pels governants, siguin els qui siguin i al marge del seu color polític. Incloent-hi els que actuen malament o contra el cristià.
Pocs dies després de l’aprovació de la llei d’eutanàsia al Congrés, vaig sentir com un sacerdot demanava en una meditació que es resés per aquells 198 diputats que havien votat a favor de la llei a fi que Déu els donés llum perquè es calibrés la monstruositat a què havien donat suport i se’n penedissin. Me’n vaig adonar, una vegada més, de la grandesa del cristianisme.
Més recent encara. La precampanya i la campanya electoral de les eleccions a Madrid han estat probablement de les més tòxiques que hem viscut a Espanya. I ja és a dir. Desqualificació absoluta del contrari, ofenses personals, rebentar actes, menyspreu de la veritat si això erosiona l’adversari. Deixo de banda les cartes-bala que sens dubte són obra d’algun guillat.
En partits que governen o han governat no falten casos de corrupció ni de polítiques tòxiques. El Govern de Pedro Sánchez es mou en la línia d’implantar ideologia de gènere, llei trans, una llei d’Infantesa clarament antifamília. No són assumptes exclusivament religiosos, perquè, per exemple, el significat de l’avortament i el que hi ha en el si d’una dona embarassada no ho sabem per la teologia sinó per la biologia, però, quan el que és bàsic s’ha esvaït, el catolicisme és l’últim i principal baluard de la llei natural i la dignitat humana, per la qual cosa es converteix en el blanc principal a abatre. També la llei Celaá (de la ministra d’Educació i Formació Professional) retalla el dret dels pares a escollir la mena d’educació per als seus fills, amb l’objectiu de donar una estocada mortal a l’ensenyament concertat, que a Espanya és catòlic majoritàriament. El que va ser vicepresident, Pablo Iglesias, va impulsar quan era al Govern espanyol, després des de fora i es veurà en el futur.
No estem millor a Catalunya, on els governs de la Generalitat dels últims anys són tan relativistes com el de Madrid. I, al seu nivell, a Barcelona l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau va en la mateixa línia. Felicita els musulmans pel Ramadà o la festa del Be però no ho ha fet mai als cristians per Nadal o Pasqua.
Els cristians no deixen de resar pels polítics, malgrat que sovint les seves actuacions van contra els valors defensats per l’Església
Va impulsar un pessebre grotesc, va eliminar tota referència religiosa a les festes de la Mercè o va acceptar sense parpellejar ni condemnar paraules blasfemes d’una pseudopoeta al Saló de Cent en un acte institucional, en el lliurament dels premis Ciutat de Barcelona.
Amb tot, un cristià demana Déu pels governants que l’estimen malament. Quant costa de vegades!