La ignorància i l’onanisme

Carme Riera va publicar diumenge en aquest diari un article evocant Emilia Pardo Bazán, que va traspassar ara fa un segle. En aquest article, glossava l’autora gallega, també la seva condició de feminista pionera i els seus idil·lis amb el jove José Lázaro Galdiano, intel·lectual, ric empresari i col·leccionista que a la seva mort el 1947 va llegar a Madrid el museu, curull d’obres, que porta el seu nom.

Riera acabava afirmant que en l’actual conjuntura catalana no calia esperar homenatges institucionals a Pardo Bazán. És probable que tingués raó, perquè els nostres mandataris sobiranistes només pensen en la independència –que no aconsegueixen– i en les negociacions –fallides– per formar govern. Però el que em va cridar l’atenció va ser que Riera situava aquesta conjuntura política catalana “entre la ignorància i l’onanisme”.

Aquesta conjuntura havia rebut abans altres adjectius: obsessiva, divisiva, estèril, carregosa, exasperant i lesiva per a tothom, ja que ha deixat el país en estat de postració intel·lectual, anímica i econòmica. Però això de relacionar-la amb la ignorància i l’onanisme em va sorprendre.

M’atreviré a suposar que, quan parlava d’ignorància, Riera es referia a l’escàs coneixement o estima que han de tenir per la literatura en general i per la de Pardo Bazán en particular els qui podrien organitzar una sessió acadèmica en record seu, en una entitat oficial, a cost pràcticament zero, i no ho fan.

Però aquesta menció a l’onanisme requeria una interpretació. Potser Riera havia utilitzat

Dorothy Parker va batejar el seu canari Onan “perquè també llançava les llavors a terra”

malament aquest concepte? Tots sabem que onanisme significa masturbació i que procedeix del personatge bíblic Onan, el pecat del qual ens refereix el Gènesi (37:8): llançar la llavor –en aquest cas el semen– a terra cada vegada que tenia relacions amb Tamar, la vídua del seu germà Her, amb qui el seu pare el va obligar a casar-se, ja que segons la llei jueva el fill que podria haver concebut Tamar seria a efecte legal del difunt Her i precediria Onan en els drets dinàstics. Parèntesi: vint segles després, la mordaç autora Dorothy Parker va batejar el seu canari Onan, no perquè es masturbés sinó “perquè també llançava les llavors [el menjar d’ocells] a terra”.

Tampoc els independentistes no han de ser, com el canari de la Parker, onanistes en sentit primigeni. Però potser sí que tenen alguna cosa d’onanistes ideològics, ja que tot el que fan per la causa els sembla satisfactori, elogiable per ells mateixos, prova de dignitat suprema i motiu de pertinaç reincidència.

L’onanisme va tenir en el passat mala premsa. Es deia que remollia el cervell. Ara ja no. Tret que sigui compulsiu. Llavors pot provocar dificultats de relació, aïllament i fins i tot conductes asocials. Això és exactament el que passa per aquí. Com vaig poder pensar, ni tan sols durant un segon, que Riera, escriptora d’èxit i acadèmica, no escollia les seves paraules amb criteri i precisió?