La Vanguardia (Català-1ª edició)
El vespre dels museus
La Nit dels Museus més curta va omplir els aforaments reduïts d’aquest any amb espectadors que a canvi de no poder visitar tants espais expositius van poder veure les obres amb comoditat
Ho diu una visitant a les tres exposicions de La Virreina: “Més que la nit, aquest any ha estat el vespre dels museus”. I el titular també podria haver estat: “La nit dels museus més relaxada”. Si en edicions anteriors La Nit dels Museus, la gran festa anual que permet visitar gratuïtament els centres expositius de Barcelona, suposava per als ciutadans tota una gimcana de museu en museu fins a la una del matí, aquest any les portes de les grans exposicions tancaven a les deu. I la visita en bona part d’aquests museus s’havia de reservar amb temps. Tenien places limitades per respectar les normes de seguretat.
El 2019 el gran esdeveniment cultural va mobilitzar 168.171 espectadors a Barcelona i les cues en cada centre eren tan notables com l’abundància de públic a dins. Ahir, a la primera Nit dels Museus semipostpandèmia –en tot cas sense estat d’alarma i amb les places i carrers de Barcelona plens–, les xifres seran més modestes. No com a queixa, sinó més aviat com a sospir, la majoria de visitants que s’endinsaven ahir al Macba, el CCCB o La Virreina, assenyalaven que no els donaria temps de veure més que una altra mostra abans que s’acabés la jornada. A canvi, la majoria reconeixien que l’experiència d’ahir, més relaxada, amb menys gent a les sales, els estava permetent veure molt millor les mostres.
El Macba per exemple tenia dues cues, una per als espectadors que havien reservat prèviament entrada i una altra, voluminosa, per als qui no, als qui permetien entrar a mesura que es buidaven les sales durant cada franja horària. Havien programat uns 350 visitants cada 30 minuts, però finalment van aconseguir que hi cabessin 3.648 entre les sis de la tarda i les deu de la nit. El director del museu, Ferran Barenblit, assenyalava que es tractava d’un any diferent però que es vivia amb enorme il·lusió, i que s’hi veia un nombre sorprenent de famílies i també d’espectadors molt joves. I recordava que part de l’atractiu existent venia de la inauguració aquesta setmana de la mostra que dediquen a la col·lecció Tous d’art conceptual, que certament impacta. Per començar, la instal·lació de Carles Pazos que han posat a La Capella dels Àngels i que ha omplert la volta gòtica de boles de discoteca, nans de jardí atapeïts de teranyines o màquines de videohoròscops. I per continuar, les sales dedicades a obres com l’Auschwitz de Francesc Abad, amb la paraula marcada a la terra, com es marcava els presoners del camp, o com l’enorme SupermercART d’Eugènia Balcells, una mena de gran cortina en què coloristes objectes estan acumulats i ordenats a llargues bosses de plàstic transparents a tall de gran mostrari. Des de condons de colors a guants de plàstic dels que aquest any no han escassejat.
El veí CCCB va haver de penjar també el cartell de no hi ha entrades per a la seva fascinant exposició dedicada a Mart. Hi cabien fins a 200 visitants per franja horària, i a més al pati sonava amb molts decibels l’última edició del festival Primera Persona. Un Mart que sempre ha fascinat els humans, com recorda aquesta mostra les primeres sales de la qual semblen gairebé una pel·lícula de ciènciaficció: aquella estrella vermella en la volta celeste ha estat un Déu tel·lúric des dels inicis, també de la guerra, i més modernament hem temut la invasió dels seus habitants i hem fantasiejat que fos el nostre planeta B. Finalment, s’ha convertit un altre cop en un mirall del nostre futur, perquè allà hi va haver vida i va desaparèixer i avui en plena emergència climàtica podem aprendre d’aquest planeta.
Si al Macba o el CCCB calia reservar entrada, no ho era al pròxim Palau de la Virreina, que potser
A la col·lecció Tous
Al Macba es permetia entrar als visitants que no havien reservat entrada a mesura que sortien els que sí
perquè ja és gratuït habitualment tampoc va registrar cues. Allà, aprofitant la seva mostra dedicada al poeta, artista i activista Nanni Balestrini, es va muntar un recital poètic que s’inscrivia també dins del Festival de Poesia de Barcelona i al qual no li van faltar fidels per a una poesia reivindicativa i que jugava amb les veus de les oficiants, incloent-hi udols: “Cada dia necessita una neteja completa de sang”, se sentia, i era inevitable no pensar en la mostra que havia obert aquest peculiar vespre, amb exorcismes inclosos. A l’Arts Santa Mònica a les sis de la tarda la consellera Àngels Ponsa havia inaugurat la instal·lació Dimonis, de Cabosanroque. Una mirada al Jacint Verdaguer a qui l’enorme crisi social, econòmica i de valors que viu la Barcelona de finals del XIX i que condueix la gent a l’espiritisme –es practicava fins a 900 espais a la ciutat i hi va haver un congrés internacional–, a ell, religiós, el porta a sessions d’exorcismes al carrer Mirallers, que anota en quaderns dels quals Laia Torrents i Roger Aixut, els Cabosanroque, han partit per a una instal·lació que combina vídeo, so, flotadors d’animals, somiers amb cadenes i reflexions de pensadors. Sens dubte, al moment actual tampoc no li falten poques qüestions per exorcitzar.