La Vanguardia (Català-1ª edició)
El nostre Madrid dels llibres
Madrid. Libro de libros, de Jorge Carrión i Alberto García-Alix, és una suggeridora passarel·la cap als paisatges literaris compartits per Barcelona i la capital. I una invitació a pensar que juntes serien més fortes
Hi va haver un temps que persones de bona voluntat programaven cicles de debat, presentacions i fins i tot concerts per bastir ponts entre Barcelona i Madrid. Semblava factible que la societat civil d’una i altra banda reparés els descosits que creaven els governants. Però la mobilitat reduïda per la pandèmia i la sobreexcitació política han tornat a distanciar les dues ciutats fins molt més enllà dels 600 quilòmetres del mapa.
Aquest refredament de les relacions encara és més depriment quan afecta sectors que tenen molt en comú. Per exemple, el món dels llibres, sent Barcelona i Madrid dues ciutats de lletres amb una història compartida.
Per això és una notícia feliç trobar un llibre que, sense pretendre ser pont, serveix de passarel·la per als vianants per deambular per aquest espai comú de tots els lletraferits que són les llibreries, les biblioteques o els mercats de llibres de Madrid. El títol és Madrid. Libro de libros; els seus autors, el tarragoní establert a Barcelona Jorge Carrión, als textos, i el lleonès i cronista gràfic de Madrid i d’altres mons Alberto García-Alix, en les fotografies. L’editorial és Ivory Press, fundada per Elena Ochoa Foster.
El resultat és, segons el mateix Carrión, un recorregut pels espais culturals i llibrescos de Madrid que porta a “una conversa amb els seus testimonis i els seus fantasmes, amb els textos que van escriure o les conferències que van impartir, amb les exposicions en què van participar, amb els llibres que ja només es poden trobar a les biblioteques o a la Cuesta de Moyano o en una caixa de cartró, els diumenges, al Rastro...”.
El seu passeig madrileny evoca el que va plasmar a la seva obra prèvia Barcelona, llibre dels passatges (Galaxia Gutenberg), una immersió evocadora en el misteri dels carrers secundaris de la seva ciutat.
A Libro de libros, exquisidament editat, Carrión i García-Alix visiten la Cuesta de Moyano, la biblioteca de Córtazar a la Fundació Juan March, les llibreries amb encant de Madrid; les tombes de Mariano José de Larra o Ramón Gómez de la Serna, les editorials, les biblioteques... L’escriptor destaca que una de les aproximacions al Madrid literari que més el va motivar va ser observar el despatx reconstruït de Ramón Gómez de la Serna al Museu d’Art Contemporani / Conde Duque. Els “seus collages potser són la representació més exacta mai feta de l’esperit madrileny: inclusió harmònica d’identitats diverses, alberg plàstic d’imatges de procedències divergents, fins i tot contradictòries”.
El seu treball de camp als territoris literaris de Madrid i Barcelona (on codirigeix el màster de Creació de la Universitat Pompeu Fabra) el legitima per comparar entre ciutats, encara que al final pesin més les semblances que les diferències. Unes semblances que s’han accentuat per la pandèmia, quan a les dues ciutats s’han estrenat llibreries singulars. Una d’aquestes llibreries és, precisament, la versió madrilenya d’un espai nascut a Barcelona, la Lata Peinada, dedicada a la literatura llatinoamericana. També fa poc, recorda Carrión, han sorgit projectes semblants a una i un altra banda: todostuslibros.com, a Madrid, i Bookshop.org, a Barcelona, plataformes que es postulen com a alternativa a Amazon.
Dues ciutats tan semblants i tan entossudides a accentuar les seves diferències. I, tot i això, valorar, assumir i participar en el potencial literari de Madrid pot ser un avantatge barceloní: si algun dia Barcelona aspira a exercir de capital mundial de l’edició en castellà, serà molt més forta si va de bracet amb Madrid i la xarxa de ciutats llibresques de Catalunya i d’Espanya.
Contribuiria a aquest propòsit que a Catalunya hi hagués una sintonia més gran entre els circuits literaris en català i castellà. El primer, sens dubte, té molt a guanyar en musculatura i projecció si comparteix ecosistema amb un sector tan rellevant a escala global com són els segells que publiquen llibres en llengua castellana des de Barcelona.
I també seria d’una ajuda inestimable que Madrid fos menys refractari a la literatura en català i a les altres llengües del país, més enllà de la tasca que desenvolupa Blanquerna. O que el Govern de Madrid (els governs) fessin gestos a favor d’aquesta Espanya multipolar, com bé podria ser deixar dipositats a Barcelona els arxius que la Biblioteca Nacional adquireix a representants del sector editorial barceloní. En lloc d’emportar-se’ls per sistema a Madrid.
@miquelmolina / mmolina@lavanguardia.es