La Vanguardia (Català-1ª edició)
Definició d’un gran equip
Joan Josep Pallàs
Un dels pitjors errors de Josep Maria Bartomeu, reconegut per ell mateix, va ser deixar passar l’oportunitat que li va brindar la derrota de Liverpool (4-0, maig del 2019) d’intervenir en una plantilla que presentava símptomes clars de decadència. A l’expresident li va tremolar la mà a l’hora de prescindir d’Ernesto Valverde, un tècnic solvent (acabava de guanyar la seva segona Lliga) i extremadament còmode tant per a la llotja com per al nucli dur del vestidor. D’aquesta inacció i falta d’anticipació encara pateix el primer equip blaugrana, maltractat com un ninot inert a Lisboa a l’estiu i frenat encara avui dos anys després per algunes operacions esportives nefastes i per una situació econòmica crítica agreujada a causa de la covid.
Joan Laporta pretén reparar definitivament una situació que li va arribar torçada per herència. Té l’avantatge de saber-se protegit per la seva àmplia i recent victòria electoral i per un entorn acrític, possiblement esgotat després d’atacar tant el seu predecessor. Es tracta dels 100 dies de gràcia de rigor, un coixí de seguretat que el mandatari ja ha sabut aprofitar assumint (i mantenint) temeràriament com a seva la maldestra posada en escena de la Superlliga, quan en altres circumstàncies adoptar aquesta mateixa posició hauria provocat una gran crisi, així com una certa oposició social avui segrestada per la impossibilitat d’assistir a l’estadi. Els agitadors habituals de les xarxes socials estan adormits, alguns, tot cal dir-ho, perquè s’han incorporat al gabinet del nou president. De sobte, ara tot es veu meravellós. Ni tan sols moure l’afició a Montjuïc està originant debat. Insòlit.
Laporta es deixa veure en molts actes, però fa mesos que és en silenci, un estat poc natural en ell. La cataracta de decisions per prendre en els seus primers mesos al capdavant de la nau pot marcar la resta del seu mandat. Tot es porta amb secretisme. L’auditoria dels comptes, l’obtenció d’un préstec multimilionari (500 milions d’euros), així com el refinançament del deute seran els pilars fonamentals a partir dels quals s’afrontaran totes les altres qüestions. La renovació de Messi a la baixa està en marxa i ben orientada. El fitxatge d’Agüero només pot ser entès com un element integrat dins l’operació, perquè per edat i rendiment els números de l’argentí empitjoren els de Luis Suárez. El seu gran èxit sorgeix de comparar-lo amb Braithwaite; llavors en surt guanyador.
Amb el tema Messi presumptament encarrilat, Laporta pretén fer el que Bartomeu va deixar a mitges. Per molt que el primer equip s’hagi rejovenit gràcies sobretot a Ronald Koeman, el seu nivell continua en un esglaó que l’allunya de l’elit europea. Laporta el vol recuperar i es proposa de donar un nombre de baixes de dos dígits, un objectiu gairebé quimèric. Hi haurà noms previsibles i d’altres no tant entre els afectats. Veterans il·lustres seran convidats a rebaixar les seves fitxes o directament a marxar, mesures no tan impopulars com pot semblar, perquè Laporta, com s’ha dit, continua blindat mediàticament, i perquè els futbolistes, com ja va passar al day-after de Liverpool, estan en debilitat enfront d’una afició fastiguejada davant tanta desil·lusió, l’última, entregar una Lliga amb què paradoxalment no es comptava. En la majoria de casos els contractes no afavoreixen la sortida pactada: els salaris estan fora de mercat i l’última modificació en format de pagament en diferit perquè el club sobrevisqués als efectes de la covid no els va rebaixar, sinó que els va enverinar. No s’ha de descartar que el club perdi diners en el balanç de baixes.
Laporta es resisteix a més a no donar un cop d’efecte aquest estiu. Un fitxatge llampant més enllà de les adquisicions de jugadors que arribaran lliures (Eric Garcia, Memphis Depay...). Representants com Mino Raiola, Pini Zahavi o Jorge Mendes guarden molt bons records d’operacions tancades amb Laporta.
Ronald Koeman és un altre nom clau fonamental. Laporta respecta la seva figura pel seu barcelonisme genuí (a l’heroi de Wembley se l’honra; optar pel contrari és indocumentació o frivolitat), però no ha connectat amb la llotja a causa de la seva manera de veure el futbol malgrat l’amistat que té amb els Cruyff, un salconduit normalment infal·lible. Abans de les eleccions Laporta va tenir al cap per aquest ordre Jürgen Klopp i Julian Nagelsmann per a la banqueta. Ara està en el trànsit de comprovar si Koeman pot fer el salt cap a un estil de joc més ambiciós. El comportament de l’equip en alguns partits no l’ha convençut. Protegit pels executius Mateu Alemany i Ramon Planes, Koeman, ferit en el seu orgull, reivindica la seva tasca (ha aixecat un equip que apuntava cap a la deixalleria i ha donat l’alternativa a molts joves) i promet arribar a aquest esglaó perdut si li donen el que demana. Laporta medita. Quan aposta per un entrenador ho fa amb totes les de la llei. Va ser aquest un dels punts forts del seu anterior mandat: donar estabilitat a través de la figura de l’entrenador, ja fos Frank Rijkaard (cinc temporades al primer equip) o Pep Guardiola (quatre). Laporta decidirà sense gaire sentimentalismes. Xavi Pascual, un mite a la banqueta de l’handbol, ha estat fulminat.
El pols no li va tremolar. A aquest president, no.
Laporta, sense oposició i amb el vent a favor, disposa de via lliure per intervenir en una plantilla inacabada