La Vanguardia (Català-1ª edició)
A Roma es mira a París
Nadal i Djokovic jugaran avui per sisena vegada en una final al Foro Italico
Del Colosseu a la Torre Eiffel. Del Foro Italico a Roland Garros. De Roma a París. De Nadal a Djokovic. El tennis ja ha encarregat les crispetes i ha demanat el menú gegant. Apassionant és poc. Quan falten dues setmanes perquè comenci l’aventura de Nadal cap a la que seria la seva catorzena Copa dels Mosqueters, el mallorquí s’enfronta aquesta tarda a Djokovic amb un Masters 1000 en joc, que no és poc. Un partit que si es repeteix el diumenge 13 de juny a la final de Roland Garros no farà milionari ningú en les apostes. Però abans hi ha Roma, on el mallorquí i el serbi es veuran les cares a la final (17 hores) per sisena vegada, amb domini parcial (3-2) per a Nadal.
A la capital d’Itàlia el mallorquí va esborrant un per un tots els dubtes que havia creat el seu irregular començament de temporada sobre argila. Les seves derrotes contra Rubliov a Montecarlo i contra Zverev a Madrid havien deixat en segon lloc el seu habitual triomf a Barcelona. Acostumat a cavalcar amb les alforges plenes sobre la terra, la imponent figura de Roland Garros s’anava acostant perillosament sense gaire arguments per imposar. Però a Roma Nadal s’està afinant i a temps. La seva victòria contra Zverev a quarts de final no només va saldar un compte pendent, sinó que va significar la seva millor actuació des de començament d’any. I ahir va fer un pas més, demostrant contra el gegant Opelka que el seu tennis torna a tenir el grau de maduresa que cal per saltar a la pista Philippe Chatrier amb garanties.
Nadal va resoldre una semifinal més complicada del que podia semblar. Opelka i els seus 211 centímetres jugaven per primera vegada amb el mallorquí sense haver perdut un set en tot el torneig. És més, el Goliat de Delray Beach encara no havia cedit el servei. Però al cinquè joc, Nadal ja havia carregat la fona i ferit al rival. Enfonsat fins a gairebé el fons de la pista per restar (un pas més enrere i es planta a la gespa de l’Olímpic), el mallorquí va saber patir en els primers jocs per donar l’estocada en el cinquè i després fer anar amb mestria la resta del set sense gairebé patiments. El seu tennis ja l’hi permet. Amb un guió semblant però amb menys patiment (Opelka ja no assenyalava els cantons amb tanta facilitat), Nadal va tancar el partit en el segon set. Va trencar el servei del gegant americà en el tercer joc i després va fer anar el servei amb mestria per firmar el doble 6-4 final i guanyar-se el dret de lluitar pel seu desè títol al Foro Italico.
Una festa que no es va voler perdre Djokovic, exhaust després de derrotar Tsitsipàs al migdia –coses de la pluja–, però amb prou energia per posar fi al somni de Sonego, l’heroi local, a la tarda (6-3, 6-7 [5]. 6-2) i citar-se amb Nadal. Una final que es jugarà a Roma... però mirant de reüll París.