Un problema central

Al seu dia vaig pensar que era una exageració. Una altra. Quan Pep Guardiola entrenava el Barça, les seves rodes de premsa abans dels partits eren túnels del terror: veia en els extrems de l’Almeria velocistes amb kalàixnikovs amagats a les mitgetes o advertia del perill de les contres del Rayo Vallecano com si s’estigués a punt d’enfrontar a una gossada de hienes després d’un mes sense berenar. Intueixo que era una tàctica per tenir l’equip, i de passada el soci culer, endollat i en tensió, però al final vaig optar per escoltar el de Santpedor amb casc i armilla antibales. Va ser Tito Vilanova qui va collar encara més la femella. “Sense Piqué queia l’invent”, va assegurar en una entrevista Lu Martin a El País. En una plantilla amb Iniesta o Xavi en plenitud, amb Dani Alves desfermat a la banda o un Messi marcant gols a pes, el segon tècnic blaugrana va assenyalar la temporada d’un central d’uns vint anys –Puyol va jugar tocat mitja Lliga– com la clau que va salvar els mobles i el triplet. Llavors vaig pensar que Tito s’havia contagiat de l’amor per la hipèrbole d’en Pep o que pretenia premiar en públic l’esforç d’aquell jove Geri. Ara crec que no va exagerar.

Aquests dies que un Laporta silenciós perfila la plantilla de l’any vinent, no estaria malament llegir entre línies d’aquella exageració. Encara que els focs artificials entre l’afició s’encenguin per estrelles atacants, com ara els inaccessibles Håland, Mbappé o Neymar, els grans equips actuals estan construïts des dels fonaments d’un kàiser imperial. Només cal mirar a Europa, amb un Rubén Dias amo de la defensa del City, Thiago Silva rejovenit al Chelsea o, més a prop, un Pau Torres multiplicant les opcions del Vila-real a l’Europa League o la roca Jules Koundé

Tots els grans equips actuals estan construïts des dels fonaments d’un kàiser imperial

en un Sevilla que ha lluitat per la Lliga fins al final. La lectura inversa també apunta cap a la mateixa direcció: les lesions de Van Dijk al Liverpool o de Sergio Ramos al Madrid han aigualit les opcions dels seus equips a la Champions.

Mentrestant, el Barça fa temps que no té assegurança de vida. Malgrat l’excel·lent temporada d’Araújo i que Mingueza ha complert les seves cartes, la candidesa de Lenglet, un flam quan plou de cara, o la mala tornada de Piqué després de la lesió han dilapidat les opcions dels culers. La tebiesa de Ter Stegen, menys esmolat que de costum en l’etapa decisiva del campionat, ha acabat d’obrir vies d’aigua definitives a la defensa blaugrana i ha engegat a rodar gairebé definitivament una remuntada impossible contra l’Atlètic.

Fa una dècada Tito Vilanova va advertir que sense un defensa de primer nivell trontollava el millor Barça de la història. Avui, amb un equip molt més terrenal, es parla de fitxar futbolistes de saldo per a la davantera. Que no torni a caure l’invent.