“Havíem tingut un final lleig”

–Durant anys, jo ni tan sols podia veure les curses d’F-1. No ho podia suportar –explica Jaume Alguersuari (31)–.

I se li il·lumina la mirada. –Però ara... –afegeix.

Ara no només ha tornat a aparèixer als GP. Ara, fins i tot els comenta a Telecinco.

I s’explica:

–Alguna cosa havia canviat dins meu fa dos anys: vaig decidir veure el got mig ple. Era el 2019. Havia anat al GP d’Espanya, a veure curses. I només arribar a Montmeló em veia saludant amablement tots aquells que temps enrere m’havien impedit continuar a l’F-1. No passava res, tots somrèiem. Havia recuperat la pau!

(...)

La pau no havia arribat així com així, medita ara en veu alta. Jaume Alguersuari es fa cap enrere, prepara el discurs.

Som en una sala del gimnàs Arsenal, a Barcelona. Jaume Alguersuari ens ha convocat aquí perquè després es tancarà al gimnàs. Està perdent pes. Ho necessita: posarse al volant d’un kart de competició exigeix lleugeresa. Sumant el pes del pilot i la màquina, el conjunt no pot superar els 170 quilos. (...)

La pau havia arribat després d’un llarg procés introspectiu.

Fins al 2011 Jaume Alguersuari havia pilotat en l’F-1, a Toro Rosso. Després, tot s’havia trencat així, sense més ni més. Toro Rosso no el renovava.

D’acord.

–Havia començat professionalment en l’automobilisme amb 13 anys. I havia estat relacionat amb Red Bull fins als 25. I allò havia acabat de manera freda, seca, amb un final lleig, com un llibre que acaba malament. Havia estat un desamor. I allò era desagradable. –Ho ha de ser... –Només sentia odi i rancúnia cap al motor. I això m’ho estava emportant a la vida personal. No estava bé. Llavors, em vaig preguntar: “Això és el que vols?”. –I què volia?

–No entrava als meus plans ser una persona amb odi que parla malament d’una cosa que m’havia donat èxits i la vida d’un privilegiat. Aquí és quan havia decidit tancar aquest cercle.

(...)

El cercle de tot pilot automobilístic s’obre als karts.

–Tots venim d’aquí. No tots hi tornem. Jo, sí...

El kàrting és l’escola de base. És el conservatori del virtuós i el playground del basquetbolista.

Els pilots troben la seva essència en el kart.

Aquí descobreixen l’olor de combustible.

I les primeres rectes, amples com un mar, desembocant en revolts peraltats.

I la pressió del rival, els cops a l’esquena, l’abraçada d’un mecenes, les lliçons iniciàtiques del mecànic...

–Per mi, l’automobilisme era el kàrting –diu Alguersuari–. I és cert: als ulls de l’aficionat, no tindrà mai el glamur de les grans marques de l’F-1. Però per als pilots, el kart té tot el glamur.

–I per què?

–El que et dona un KZ, un kart

“Quan vaig decidir desentendre’m de l’F-1, als 25 anys, vaig sentir que era de forma freda”

“El kàrting és l’essència de l’automobilisme, és més pur que els cotxes de luxe, els GT, l’F-1 o els ral·lis”

“No entrava als meus plans ser una persona amb odi, ni parlar malament d’una cosa que m’havia donat tant”

“Fa uns mesos estava de braços plegats, veient com s’enfonsava el ‘Titanic’; havia de fer alguna cosa”

de marxes... La connexió amb el volant, les sensacions radicals. És l’automobilisme més pur, per sobre dels cotxes de luxe, els GT, els turismes, l’F-1 o els ral·lis. La primera vegada que vaig pujar a un kart, amb vuit anys, em vaig dir: “Només correré mentre somrigui sota el casc”. Si no hi estava dispo