EL EPO TATGE

Jaume Alguersuari conversa amb ‘La Vanguardia’ per interpretar la seva tornada als karts: “Així és com vull tancar el meu cercle”

sat, ho deixaria.

–Per què?

–Sense el somriure, et falta aquell microplus que et porta a guanyar. Si no el sents, no val la pena.

–I per què torna?

Ara, Jaume Alguersuari retrocedeix mesos enrere, a la tardor.

–Jo estava ficat en la música, en el meu projecte com Squire, però la pandèmia ho havia frenat tot. Ja no hi havia concerts. L’aturada m’havia qüestionat el projecte musical. I llavors em va trucar Sete Gibernau. Té un circuit de karts a casa seva, al Baix Empordà. Em va dir: “T’animes a venir i fer unes voltes en un kart?”.

–¿I...?

–Allò va despertar dins meu una cosa que estava adormida. –Què va passar?

–De sobte, vaig trobar sensacions que no sentia des de feia temps. Anava fent voltes i cada vegada trobava més ritme. Agafat a aquell volant, revivia els meus primers anys.

Ara se’n va cap al 2005. Jaume Alguersuari retrocedeix al Campionat d’Espanya Intercontinental A. Llavors, competia amb Jeremy Iglesias.

Amb el temps, Iglesias es convertiria en campió del món.

–Jeremy Iglesias es va quedar al kart: allà és una llegenda. Però si hagués passat a l’F-1, també hauria estat un dels millors del món. El cas és que en Sete m’havia obert la possibilitat de tornar a casa.

–I què va passar? –Miri’m, ara peso 76 quilos. En vull arribar a pesar 71 com sigui. –...?

–Cal arribar al pes.

(...)

Després d’aquella aventura al Baix Empordà, Jaume Alguersuari havia començat a alimentar una idea: “I si...?”.

–Fa uns mesos estava de braços plegats, veient com s’enfonsava el Titanic. Allà vaig decidir reinventar-me. Per això torno.

–I com ho va fer?

–Fins als 14 anys, el meu pare m’ajudava com podia. Després calia créixer. El 2004 em va ajudar la gent d’Intrepid (firma italiana, una de les principals fàbriques de kàrting). Es van convertir en la meva família. Amb ells vaig ser segon a la Copa del Món del Japó, i campió d’Espanya, i gairebé guanyo l’Europeu. Després em va seleccionar Red Bull i me’n vaig anar a l’F-1. I ara ja no soc aquell nen. Tinc un nom. Vaig parlar amb CRG (un altre gegant del kàrting). Em van oferir una prova a Lonato (Itàlia). Fa quinze dies, vaig córrer amb Jeremy Iglesias. Només va ser tres dècimes més ràpid en un circuit que jo no coneixia del tot. Em vaig sentir feliç, preparat per tornar a la batalla.

–I com és que vostè se’n surt tan bé al kart?

–Perquè l’he practicat molt. He estat l’únic pilot d’F-1 que, mentre competia als GP, continuava fent kàrting professional. El 2009, al circuit de Sarno, m’entrenava amb Michael Schumacher i Robert Kubica. Els treia un segon i mig per volta!

Més enllà del motor, Jaume Alguersuari prepara un nou àlbum com Squire, el seu alter ego musical

MANÉ ESPINOSA Jaume Alguersuari al circuit de karts del Vendrell durant una sessió de proves a mitjans d’abril