“S’equivoca qui extrapoli els resultats de Madrid”

a aquest debat. Hem assistit a un gir en aquest discurs, en la política global, que protagonitzen institucions tan importants com l’FMI i l’OCDE. Espanya està absolutament alineada amb els grans debats sobre sostenibilitat dels serveis públics i de l’Estat del Benestar que s’han obert. I això és el que farem i en el que treballarem. Hi ha una part més immediata, que tindrà a veure amb pressupostos successius, a partir del lliurament de l’informe dels experts. Però també qüestions que són a mitjà termini i que caldrà seqüenciar com i de quina manera es produeix una adaptació del nostre sistema tributari.

I a curt termini, en els pròxims pressupostos veurem algun tipus de canvi?

El Govern espanyol esperarà l’informe dels experts per adoptar totes aquelles línies que entengui que poden ser bones per al futur del nostre país. Ho serà amb diàleg, ho farà amb consens, dins de les aliances que es puguin establir al Congrés dels Diputats. Tindrem temps de continuar parlant d’impostos i , sens dubte, hem de recuperar els nivells de creixement prepandèmia perquè puguem dur a terme algunes d’aquestes mesures. Nivells de creixement que, segons els nostres càlculs, no es produiran fins a finals de l’any 2022. cutir a Catalunya, que és sobre el seu futur, sobre el benestar dels catalans i sobre com s’ha de produir la millor integració, millor confort d’aquesta comunitat autònoma respecte a la resta d’Espanya. El problema i la situació de convivència a Catalunya no va començar fa uns dies amb la petició d’indult. Ni acabarà quan es resolgui definitivament l’opinió del Govern espanyol sobre aquesta matèria.

Amb la situació de bloqueig a Catalunya,han notat l’absència d’un Govern estable en aquesta fase final de la pandèmia i també l’elaboració dels plans de recuperació?

Espero que a Catalunya i a la resta de comunitats autònomes els governs hagin notat que la sensibilitat d’aquest Executiu respecte al blindatge dels serveis públics en un moment de tantíssima pressió per la crisi. Quan això ha estat necessari, s’ha concretat, per exemple, en 5.000 milions d’euros addicionals en un sol any que van arribar a Catalunya. Crec que ens haguéssim trobat en una situació de més diàleg si no hi hagués hagut interinitat.

Què li sembla el plantejament que el PSC doni suport a un govern en minoria d’ERC si no arriba a un pacte amb Junts?

El lògic és que els partits polítics mesures al transcurs del temps i al transcurs dels temps. Hem presentat una senda fiscal, on disminueix de manera considerable l’objectiu de dèficit els propers quatre anys, sense adoptar mesures. Fins i tot així ens porta que l’any 2024 estaríem a l’entorn d’un 3,2% de dèficit. Sol·licitar un pla de reequilibri quan encara no tenim els nivells de creixement de precovid, obligaria a posar a sobre de la taula la retirada dels estímuls fiscals i una retallada en els serveis públics que es presten als ciutadans o podria significar un avançament de les mesures fiscals que entenem que no s’han d’establir fins que no ens hàgim recuperat econòmicament.

Sobre els fons europeus i les reformes, en quin punt s’està amb Brussel·les? El Govern espanyol ha de plantejar fer propostes més concretes sobre reformes?

Hem tingut molt de diàleg amb la Comissió Europea. Sobre cada una de les reformes, sobre com concretar-les. Europa ha d’emetre la seva avaluació i té l’última paraula en l’aprovació del pla. Però li puc assegurar que ha estat una conversa d’anada i tornada. Més enllà que vulgui fer alguna aportació a alguna qüestió concreta, creiem que estem en sintonia amb Europa.