Infravalorant

Sentim i llegim la Xina acusada de copiar, d’insuficient qualitat, de subvencions, de limitar l’entrada al mercat. Després de més de 25 anys en la formació empresarial, fundant la China Europe International Business School (Ceibs) mai, ni una sola vegada en més de 25 anys, he tingut alguna limitació del govern xinès al creixement, els programes, els professors, els esdeveniments, els ponents internacionals. Al contrari, el govern de la Xina m’ha concedit un munt de premis.

No hem fet mai política, seguint les millors escoles de direcció d’empreses com el Harvard Business School i l’Iese, organitzant programes conjunts amb aquestes escoles a la Xina, Europa i els EUA. Pels nostres campus a Pequín, Xangai i Shenzhen, passen ponents d’empreses i governs de tot el món. Romano Prodi, expresident de l’UE;Pascal Lamy, director general de l’OMC; els reis emèrits d’Espanya (encara no eren emèrits), els llavors prínceps d’Espanya o Theresa May quan era primera ministra britànica. Professors de l’Iese i del Harvard Business School van dedicar molt de temps a Ceibs, com Alfredo Pastor de l’Iese i John Quelch de Harvard, que van ser directors generals de l’escola. També excel·lents professors com Wu Jinglian o Xu Xiaonian. No vam rebre mai comentaris negatius del govern xinès pels nomenaments dels nostres alts càrrecs.

El 1994 vaig conèixer empreses establertes a la Xina com Bayer o Michelin, amb directius contents amb els seus resultats allà. S’entusiasmaven amb Ceibs veient que la Xina tenia un gran potencial futur i que necessitarien

En lloc de criticar la Xina, millor valorar-la, pot ser la solució per al futur en l’àmbit empresarial

directius formats. Contractaven els nostres màsters i ens enviaven directius a programes. La reacció va ser igual en importants empreses xineses com Chengwei Capital, Evergreen, Mindray i moltes més. Aquestes empreses xineses volien sortir al món. Mindray, llançada a Shenzhen fabricant equips mèdics, era d’un exalumne emprenedor de Ceibs, Xu Hang, i va aconseguir sortir a borsa al New York Stock Exchange. Ho va fer per aconseguir un prestigi que li facilités vendre equips mèdics made in China a Europa i els Estats Units. L’obsessió de Xu Hang era formar la seva gent i aportar a la Xina la possibilitat de formar-se millor i poder sortir al món.

Volkswagen va ser de les primeres empreses que es va establir a la Xina en joint venture. Aquest any bona part dels seus beneficis s’han aconseguit a la Xina. Hi ha empreses espanyoles satisfetes amb les seves operacions a la Xina com Gestamp, Antolín, Zara, Puig, etcètera. Occident ha frenat moltes empreses xineses. Un exemple és Huawei, prohibida a els EUA i al Regne Unit, amb més de 1000 treballadors a la seva filial a Espanya.

Vivim en una economia global, i la velocitat de la gestió puja amb la innovació i la digitalització. El gran mercat xinès facilita el desenvolupament d’empreses capaces de sortir al món, i en veurem més. En lloc de criticar això formem millor els nostres directius. Si tenim bons productes i processos, portem-los a la Xina i si no siguem els facilitadors perquè entrin i es desenvolupin a Europa. Però deixem de criticarlos. Poden ser la nostra solució per al futur. Valorem-los.