La Vanguardia (Català-1ª edició)
Israel estudia la treva a Gaza
L’exèrcit demana uns dies més mentre creix la pressió sobre Netanyahu
Analistes israelians en general ben informats assenyalaven ahir dues coses. Una, que les Forces de Defensa d’Israel han recomanat al Govern que aprovi més atacs a objectius de Hamàs a Gaza abans de llançar “un procés accelerat de negociació”. L’altra, que el mateix Estat major descarta una intervenció per terra a la franja.
El que tot això revela és que la cúpula civicomilitar israeliana no pot passar a majors, a risc d’empitjorar encara més la situació dins d’Israel i a Cisjordània, i d’empitjorar encara més la seva imatge internacional, que aquesta ocasió, i a diferència de les anteriors campanyes a Gaza, s’ha deteriorat molt en només una setmana. Mitjans internacionals influents com The New York Times i la BCC s’estan fent ressò de la difusió d’informacions falses i vídeos manipulats fins i tot per portaveus oficials, per no parlar de l’engany de fer creure que l’exèrcit irrompria a la franja dijous a la nit, o la demolició d’un edifici amb les seus de mitjans de comunicació. A aquest edifici l’han seguit d’altres, tres ahir mateix, en bombardejos que van costar la vida a 42 persones, 13 de les quals nens. Va ser el dia més mortífer fins ara, i es tractava d’edificis d’habitatges a Al-Rimal, a Ciutat de Gaza, un barri del que es podria dir –amb totes les reserves– classe mitjana o acomodada.
Israel necessita arribar a la treva en una posició de força, exhibir algun triomf notable si és que no pot silenciar del tot els coets de Hamàs i Gihad Islàmica, que continuen caient, ahir sense causar víctimes. L’anunci dissabte de la destrucció de la casa del líder de Hamàs a Gaza, Yahya Sinuar, tenia un atractiu escàs, ja que no era dins. I no és la primera vegada que es volen els habitatges dels líders islamistes sense que res canviï.
Segons s’ha difós a Israel, Hamàs hauria fet a través d’Egipte i Qatar una proposta de treva, que el Govern de Netanyahu hauria rebutjat. Però alguns en el camp àrab creuen que va ser justament al revés; és a dir, que va ser Netanyahu qui ho va demanar mentre que Hamàs estaria encara en posició de resistir nous embats.
La pressió sobre el Govern israelià augmenta. El president dels Estats Units, Joe Biden, hauria demanat a Netanyahu, en dues converses telefòniques, que acabi aviat.
L’entrevista d’ahir a Benjamin Neyanyahu al programa Face the nation, de la cadena dels Estats Units CBS, va ser especialment reveladora del fracàs de la narrativa israeliana. El periodista John Dickerson li va preguntar una vegada i una altra sobre el bombardeig de l’edifici que acollia les seus de mitjans de comunicació com l’agència Associated Press i el canal Al-Jazira. L’afirmació que en aquella torre hi havia una oficina del servei d’intel·ligència de Hamàs va xocar amb la insistència de Dickerson, i Netanyahu no va ser capaç d’explicar si havia aportat proves a la segona conversa telefònica que va tenir amb Joe Biden. Segons ell, l’edifici era un “blanc legítim”.
El presentador va arribar a demanar a l’avui primer ministre en funcions si la campanya militar responia a un intent de mantenir-se en el poder quan té judicis pendents per suborn i frau. Fins i tot va remetre a la petició d’Amnistia Internacional davant el Tribunal Penal Internacional que investigui l’atac a un camp de refugiats. Es referia al camp d’AlShati, en el qual van morir deu membres d’una família, vuit d’ells nens. Al-Shati és un camp de refugiats urbà, com tots a Gaza, i lloc habitualment castigat en totes les guerres, com quan el 2014 vuit nens que jugaven al carrer el dia del final del Ramadà van ser morts per un dron.
A més d’aquest deteriorament d’imatge, Israel afronta ara el fet que el conflicte palestí torna a l’agenda de l’Orient Mitjà, com ho demostren les manifestacions de protesta a tot el món, i no només a l’orbe musulmà. Ja no hi ha primaveres àrabs, ni hi ha pràcticament el flagell de l’Estat Islàmic, ni es fa atenció al que queda de la guerra a Síria, i el dossier iranià torna a ser en mans de la diplomàcia occidental. Els països que van normalitzar relacions amb Israel –Unió dels Emirats Àrabs, Bahrain, Sudan, Marroc...– es tornen a trobar amb el problema palestí, i almenys els que es van mostrar tebis es veuen obligats a respondre.
Així, Aràbia Saudita, que no va fer el pas de la normalització oficialment però sí a la pràctica, va promoure ahir una declaració de l’Organització per a la Cooperació Islàmica (OCI), que agrupa 57 països, demanant el cessament immediat dels bombardejos israelians i va instar la comunitat internacional a protegir els civils palestins i els llocs sagrats de Jerusalem. “Israel, en tant que poder ocupant, és responsable del
LA PITJOR JORNADA 42 morts, 13 d’ells nens, al bombardeig de tres edificis a Ciutat de Gaza
DENÚNCIA DEL MÓN ISLÀMIC L’Aràbia Saudita reuneix 57 països i recorda el seu vell pla de pau per territoris
L’última onada d’hostilitats entre Israel i Palestina “tenen el potencial per desencadenar una crisi humanitària i de seguretat incontrolable”, va alertar ahir el secretari general de Nacions Unides, António Guterres, al començament de la tercera reunió en pocs dies del Consell de Seguretat, el primer amb un debat públic, una cita celebrada de manera virtual hores després d’una nova matança a Gaza.
Les dramàtiques advertències de Guterres no van moure tot i això les posicions dels protagonistes de la crisi ni els principals països implicats. La pressió augmenta perquè els Estats Units, que no desitjaven la reunió d’ahir, deixin de bloquejar una declaració comuna que cridi les parts a un alto el foc.
El ministre d’Exteriors xinès, Wang Yi, va responsabilitzar l’“obstruccionisme” de Washington de la incapacitat del Consell de Seguretat de pactar una posició. “Els Estats Units es troben en el costat oposat de la justícia internacional, va dir Wang. “Cridem els EUA a assumir les seves responsabilitats, prendre una posició justa i juntament amb la major part de la comunitat internacional donar supaís port al Consell de Seguretat per relaxar la situació”.
També els països àrabs reclamen a Washington, com a principal aliat d’Israel, un paper més actiu en la crisi. L’Administració Biden s’ha “d’implicar de manera més activa, influent i profunda en el procés de pau de l’Orient Mitjà”, va demanar l’enviat especial de la Lliga Àrab, Maged Abdelfattah Abdelaziz. Un compromís més important per part de la Casa Blanca, va adduir, acabaria amb la impressió “creada per anteriors administracions que Israel ho aconsegueix tot mentre els palestins es queden sense res”.
La representant dels Estats
Units, l’ambaixadora Linda Thomas-Greenfield, va cridar les parts a “acabar amb el cicle de violència” però no va arribar a demanar obertament un alto el foc, suggerint que la iniciativa correspon a les parts. “En tots els seus contactes amb els oficials israelians, l’Autoritat Palestina i els socis regionals els Estats Units han deixat clar que està preparat per prestar el seu suport i bons oficis en cas que les parts busquin un alto el foc”.
La diplomàtica nord-americana va citar les recents converses del president Joe Biden amb Benjamin Netanyahu i Mahmud Abbas com a mostra de l’atenció del seu van intercanviar dures recriminacions durant el seu torn de paraula. “Cada vegada que Israel sent un líder internacional parlar del seu dret a defensar-se se sent més envalentit per continuar assassinant famílies mentre dormen”, va dir el ministre d’Exteriors palestí Riyad al-Maliki, que va acusar Israel de cometre “crims de guerra”. “Israel utilitza els seus míssils per protegir els seus nens. Hamàs utilitza nens per protegir els seus míssils”, va afirmar l’ambaixador d’Israel, Gilad Erdan, que va assegurar que el seu país està prenent totes les mesures possibles per evitar les víctimes civils. “Hamàs ha optat per accelerar les tensions utilitzant-les com a pretext per començar una guerra”, va defensar.
El balanç mortal a Gaza després d’una setmana de bombardejos israelians s’elevava ahir a la nit a 188 persones, entre elles 55 de menors. A Israel han mort fins a la data 10 persones, entre elles dos nens, han mort fins a la data a Israel com a conseqüència dels atacs de Hamàs i altres grups. Quants morts palestins calen perquè la comunitat internacional “s’escandalitzi”?, va plantejar el ministre palestí.