La Vanguardia (Català-1ª edició)
La joventut europea es dretanitza
Un estudi constata que els joves s’identifiquen cada vegada més amb valors de la dreta, com l’individualisme
Els joves europeus de 18 a 24 anys se situen a la dreta, més fins i tot que segments d’edat conservadors –com els més grans de 65 anys–, segons una enquesta de la fundació liberal Fondapol, a París. “Tradicionalment, els sèniors tenen la reputació de votar més la dreta que els joves. Però el nostre estudi revela que les noves generacions s’autoposicionen a la dreta”, assenyala en una entrevista a La Vanguardia el director de l’estudi Victor Delage.
“No coneixia aquest treball francès però les seves conclusions encaixen amb el que passa a Espanya. Ara tenim la joventut més identificada amb els valors de la dreta dels últims cinquanta anys si la comparació és amb les precedents. Els joves dels setanta i vuitanta eren especialment d’esquerres. Van créixer amb el Vietnam, la primavera de Praga, les Brigades Roges... causes que avui no es donen”, observa el professor de la Universitat Rey Juan Carlos i politòleg Javier Lorente, autor de l’estudi Els joves i la divisió esquerra-dreta a Europa els últims trenta anys.
“Qui no és socialista als vint anys no té cor, qui ho és als quaranta no té cervell”, assevera la frase atribuïda –erròniament– a Winston Churchill–. És igual que no la digués mai, com tampoc Disraeli: la joventut europea del segle XXI ha deixat de ser esquerrana...
Els resultats electorals també corroboren aquesta apreciació. Majories de dretes governen en 21 dels 27 estats de la UE, sense comptar el Regne Unit. “Diversos factors expliquen aquesta inclinació dretana de la joventut. El predomini dels valors individualistes entre les noves generacions està estretament lligat a la desconfiança que expressen respecte a les institucions i al sistema polític en el seu conjunt –assenyala Victor Delage, cap del servei d’estudis de Fondapol–. La decepció derivada de les promeses incomplertes per la democràcia social (seguretat, justícia social i progrés) els porta a comptar només amb ells mateixos”.
Hi ha una altra expressió a l’estudi –fet a França, el Regne Unit, Alemanya i Itàlia– que pot sorprendre i va en la línia de la sacralització de l’individual. Quin segment d’edat és el més convençut que “els aturats podrien trobar feina si de debò ho volguessin?”. Els enquestats d’entre 25 a 34 anys (un 58% responen afirmativament)!, seguits de la franja 18 a 24 anys (56%). Per als que tenen entre 50 i 64 18-24 anys 26%
FONT: 41%
anys, l’asseveració baixa un 52%.
“Ja fa anys que es detecta aquesta dretanització i exaltació de l’individualisme a Europa. Els més fervents votants i admiradors de Berlusconi van ser els joves. Eren més conservadors als anys noranta que els seus pares i avis!”, assenyala Javier Lorente.
A l’individualisme –forçat o no per la percepció que l’Estat és incapaç de garantir un avenir digne i estable, a diferència de generacions anteriors– se li suma un convenciment a l’alça que l’Estat interfereix excessivament en l’activitat econòmica privada. Així, un 55% dels interrogats de 18 a 24 anys –altre cop, la primera franja– creu que en conjuntures de “dificultats econòmiques”, com l’actual, “l’Estat hauria de tenir més confiança en les empreses i donar-los més llibertat”.
Per això “a llarg termini, la dretanització dels joves podria reforçar estructuralment l’ancoratge dels partits liberals i conservadors a Europa”, afirma el professor Delage.
“L’esquerra ha perdut la capacitat de donar la seva forma al món”, va apuntar l’any 2010 el lingüista italià Raffaelle Simone. Ja no té la capacitat d’imposar en l’imaginari col·lectiu les seves receptes i solucions.
“Els desordres en curs transformen les nostres preocupacions individuals, de les quals l’esquerra no ha sabut donar resposta. El seu rebuig de debatre sobre grans envits –com la inseguretat o les fractures culturals i identitàries– l’allunya d’una part de l’electorat, notablement el més jove. Tal com l’estudi mostra, la percepció de la immigració està dominada per un judici negatiu al si de les noves generacions”, comenta Victor Delage. Un 56% dels enquestats de la franja de 25 a 34 anys creu que “hi ha molts immigrants al meu país”.
“La lleialtat als partits polítics és més baixa entre els joves, que cada vegada voten menys els partits radicals. Així, en el cas d’Espanya, Podem va irrompre amb força a les eleccions del 2015 però no s’ha consolidat”, observa el politòleg Javier Lorente.
“El predomini dels valors individualistes entre els joves va lligat a la desconfiança cap a les institucions”