El rebuig a la independència puja a un 52%, mentre que un 42% li dona suport

La majoria vol que el Govern se centri a millorar el finançament de Catalunya

Cansament infinit. La societat catalana dona mostres d’esgotament davant projectes inviables però que semblen dominar el full de ruta de les forces que podrien vertebrar una majoria de govern a Catalunya. El suport a la independència és un bon termòmetre d’aquesta fatiga. I en aquest moment no és només que els oposats a la secessió siguin més nombrosos que els seus partidaris. L’enquesta de GAD3 dibuixa una correlació encara més rotunda: un 52% de la ciutadania manifesta que votaria negativament en un referèndum sobre la independència davant menys d’un 42% que ho faria a favor.

Des del gener, el suport a la ruptura amb Espanya ha caigut tot just un punt, però el rebuig ha crescut tres punts, fins a creuar clarament la línia d’un 50%. El problema d’aquesta correlació és que reflecteix una divisió aparentment irreconciliable entre els votants de les diferents forces polítiques, fins al punt de segrestar el seu respectiu marge de maniobra.

En aquest sentit, un 80% dels electors d’Esquerra, un 90% dels de Junts i pràcticament tots els de la CUP avalarien la secessió en una consulta. En canvi, gairebé un 90% dels seguidors del PSC i més d’un 90% dels votants del PP, Vox i Ciutadans hi votarien en contra. Fins i tot set de cada deu electors dels comuns rebutjaria la independència en un referèndum.

Tot i això, davant aquest dilema binari que converteix el món en un

Si finalment es forma un govern a Catalunya, quina creieu que hauria de ser l’estratègia?

Negociar millores en l’autogovern i el finançament

Negociar un referèndum d’autodeterminació i l’amnistia dels presos

Apostar per una nova DUI i proclamar la república catalana

Gestionar les competències de l’Estatut actual

NS/NC escenari en blanc i negre, el pragmatisme de la societat catalana emergeix quan es posen diverses opcions sobre la taula. I, concretament, en preguntar sobre quina seria la via més adequada per resoldre el conflicte català, apareixen solucions amb un suport transversal més important. La principal seria una millora del sistema de finançament de Catalunya.

El suport a un nou model de finançament autonòmic arriba a un 36% dels consultats –vuit punts més que al gener–i el més important és que no suscita el rebuig absolut en gairebé cap grup de votants. Li donaria suport la meitat dels electors del PSC, un de cada quatre d’ERC, un de cada cinc dels

Si s’inicia una negociació bilateral amb el Govern central, quina via preferiríeu per resoldre el conflicte? i fins i tot un de cada deu de Junts. I també tindria el suport fonamental de gairebé un 70% dels electors del PP o d’un 60% dels de Ciutadans (i fins i tot d’un terç dels de Vox).

La següent opció –una reforma constitucional que no seria incompatible amb un nou model de finançament– compta amb el suport d’un 24% dels consultats. I per grups de votants el suport és bastant homogeni: un terç dels electors d’ERC, un de cada quatre seguidors del PSC o del PP, i un de cada cinc de la CUP o de Vox. El suport més baix es registraria altre cop entre l’electorat de Junts (només un de cada vuit).

De fet, només els votants del partit de Puigdemont i la CUP

NO s’aferren a un referèndum d’autodeterminació com a única sortida a la crisi catalana, fins al punt que un 70% d’ells aposta exclusivament per aquesta via. En canvi, només una mica més d’un terç dels electors d’ERC comparteix aquesta aposta, que no troba suport en pràcticament cap dels votants de la resta de formacions. En realitat, el suport general a la consulta com a via de sortida a la crisi catalana ha perdut quatre punts des del gener , fins a caure a l’actualitat per sota d’un 23%.

Ara bé, la decantació de la societat catalana cap al pragmatisme es veu ratificada per la resposta que

Què votaríeu en un referèndum sobre la independència de Catalunya?

OBJECTIUS DE LA LEGISLATURA Un 22% volen negociar l’autodeterminació però més d’un 40% opten per més autogovern

ofereix el sondeig a les prioritats que hauria de tenir el nou Govern de Catalunya. I aquí, el suport a una negociació per a la millora del finançament i l’autogovern ja supera un 40% dels consultats. De fet, només un 12% els electors s’inclinaria per aprovar una nova Declaració Unilateral d’Independència (DUI) i proclamar la república catalana, un percentatge idèntic al dels partidaris de limitar-se a gestionar les competències de l’actual Estatut.

La segona opció amb mes suport seria, no obstant això, la de negociar un referèndum d’autodeterminació i l’amnistia dels presos independentistes. Més d’un 22% dels ciutadans donaria suport a aquesta estratègia, tot i que les diferents preferències per grups de votants reflecteixen les tradicionals divisions que travessa la societat catalana. Per exemple, la meitat dels electors de Junts i la CUP, i un 40% dels d’Esquerra donarien suport que el nou Govern català tingués com a prioritat l’autodeterminació i l’amnistia. Però entre la resta de votants, aquest full de ruta només comptaria amb el suport d’un terç dels seguidors dels comuns.

Per la seva part, l’estratègia de negociar una millora del finançacomuns

NEGOCIACIÓ BILATERAL El finançament s’imposa com la via preferida per resoldre el conflicte català

OPOSICIÓ A UNA RUPTURA Només un 12%, i menys d’un 25% dels electors secessionistes, donarien suport a una altra DUI