El vertigen independentista

Una solució ‘last minute’ entre ERC i Junts pot evitar unes noves eleccions però amb presos i sense estratègia conjunta sobre la continuïtat del procés no hi haurà govern serè possible

Superada de la imatge del Dragon Khan del tripartit, ERC va acabar pujant al Shambhala de la presidència de Quim Torra, i tres mesos després de les eleccions... “Tenim Port Aventura sencer”, lamenta un càrrec republicà. El parc temàtic va reobrir dissabte al públic encara que el vertigen és més gran en la relació entre ERC i Junts fora del recinte. Els contactes entre Pere Aragonès i Jordi Sànchez han servit per tornar la relació a la via del diàleg però per si sols no garanteixen una investidura que ha d’arribar en els propers nou dies si es vol evitar tornar a les urnes.

El pacte pot ser sobre la taula però, en paral·lel, les enquestes donen munició als qui han situat el pròxim embat no a les portes de la Moncloa, sinó entre independentistes.

Una solució last minute pot evitar que la XIII sigui la legislatura més curta del Parlament però difícilment servirà per estroncar ferides, recuperar la imatge institucional de la Generalitat i donar per fet una presidència blindada davant els vicissituds de la competència de caires caïnites entre independentistes. Amb presos i sense estratègia conjunta sobre la continuïtat del procés no hi ha govern serè possible. Ara els equips negociadors estan cremats, els contactes són un mà a mà entre líders, i qualsevol sortida que es limiti a la simple distribució de poder semblarà poca cosa.

En tres mesos el pacte ha estat a tocar fins a quatre vegades i, en el compte enrere, tots dos se la juguen. Aragonès no pot perdre l’oportunitat del retorn d’ERC a la presidència de la Generalitat i ha de preservar la imatge institucional del seu projecte si torna sobre els seus passos i opta per la coalició. Els republicans han silenciat els seus consellers i han tancat files entorn del seu candidat. Mentrestant, Jordi Sànchez ha aconseguit una curiosa unanimitat en la polifonia habitual de Junts en convertir-se en el centre de totes les crítiques. O de gairebé totes. Carles Puigdemont va voler situar-se al marge de les negociacions i no ser utilitzat com a objecte de canvi –així ho va traslladar també a la cúpula d’ERC–, així que no es pronunciarà sobre l’estratègia de Sànchez.

Una altra cosa és que el seu entorn estigui molest i fins i tot defensi tornar a tirar els daus en unes eleccions. Sànchez ha acabat monopolitzant la negociació amb ERC fins al punt d’anul·lar la capacitat de maniobra de la resta de l’equip. “No delega”, és la frase a un costat i a l’altre de la taula, així que els republicans sostenen que “si Junts sap reconduir els seus problemes, hi haurà Govern”. Els problemes de Junts són els problemes de Sànchez i la seva oferta per cedir quatre vots per a una investidura que eviti eleccions.

L’executiva d’avui és la clau per determinar què hi ha en l’horitzó més proper dels postconvergents –tornar a les urnes, el Consell Executiu o l’oposició– i com es vehicula la consulta d’un possible acord a una militància que ha deixat clara la seva lleialtat a l’estratègia de confrontació. Si no hi ha govern de coalició, els incentius per votar una investidura “de franc” són mínims, si el que un es mira és el melic. I encara que es deixi oberta la porta a una posterior incorporació, en aquest escenari, els càrrecs públics de Junts ja es veuen al carrer, una situació que una repetició electoral retardaria, almenys fins al setembre.

“Amb aquest panorama, el pacte és inajornable”, és el mantra d’ERC per apressar primer el pacte de govern i després només la investidura, però fins i tot el CIS va deixar clar que l’independentisme s’enfronta a les urnes sota paràmetres que van més enllà de la gestió. Només el 3% decideix el seu vot a un partit o un altre en funció de la seva capacitat per governar. I a això s’aferra el sector menys governamental de Junts.

Al cap i a la fi, ja hi ha una estratègia per reactivar Catalunya i va més enllà del pacte entre ERC i els antisistema d’ordre de la CUP. El Govern, amb Torra al capdavant, va aprovar el juny de l’any passat un pla “Catalunya 2022” i es va posar en mans d’una trentena d’experts perquè dissenyessin el futur postcovid. Les propostes serien “un regal” per al següent govern, però com que no arriba, dimecres s’oficialitzarà al Palau de la Generalitat el lliurament del document a Aragonès i Meritxell Budó que inclou gairebé un centenar de mesures. Dijous serà Pedro Sánchez qui llanci el seu pla per recuperar la iniciativa política després del fiasco de Madrid i Catalunya al marge. A la Moncloa sempre han estat més ambiciosos amb el calendari. Cent experts treballant i un horitzó a trenta anys vista: “Espanya 2050”...

@igpagan / igarcia@lavanguardia.es

Isabel Garcia Pagan